La ciutat: aspecte general - Tinet

Com en el cas del Teatre, vora el mar i d’esquena a
tramuntana, la seva situació és òptima, i una vegada més
hom aprofità el pendent rocós del terreny per a tallar-hi
bona part de les grades.
En conjunt i en mides, l’Amfiteatre tarragoní fou molt
semblant al de les altres ciutats provincianes occidentals.
Tenia 130 x 102 metres (Mèrida, 128 x 102; Nimes, 131 x
100; Bordeus, 132 x 105). Les excavacions realitzades en
aquest monument entre 1948 i 1953, permeteren de fixar
com a valors dels eixos de l’el·lipse de l’arena 62 X 37’25
metres. També deixaren al descobert el podium i
l’antepodium, part de l’"imma cavea", quatre portes i
altres elements arquitectònics i ornamentals. Sembla que
tenia unes trenta grades, part de les quals, les que estaven
d’esquena al mar, eren sostingudes per unes grans voltes,
de les quals es conserven vestigis importants 256 .
És probable que, com avui, el vessant oriental del tossal,
de pendent rost fins al mar, fos una zona farcida de villes.
Fóra increible que els burgesos romans, amb un sentit tan
fi quan es tractava de valorar els avantatges de la situació
d’un terreny per a adaptar-lo a fins urbans, haguessin
passat per alt la magnífica posició d’aquest vessant del
tossal per a construir-hi llurs finques de recreació. N’han
estat trobades restes, algunes d’elles pertanyents a villes
de veritable luxe.
I encara, més lluny de la ciutat, dintre del seu terme
actual, és fàcil de topar amb restes de villes romanes que
formaven part d’explotacions agrícoles. La Pineda, en el
confí oest del terme, i més enllà, ja en els de Vila-seca i la
Canonja, prop del litoral, són llocs força rics en troballes.
D’allí procedeix el gran mosaic dels peixos darrerament
256 Ventura, Anfiteatro, 259-80; Hübner, La Arqueología de España, 250.
206