La ciutat: aspecte general - Tinet

segona guerra púnica i en la rebel·lió general de les tribus
ibèriques iniciada l’any 197.
Una vegada assegurada la nova base militar,
immediatament en sortiren importants expedicions
ofensives. El mateix any 217 tropes establertes a Tàrraco
venceren els ilergetes, el lacetans i els ausetans, tribus de
l’interior aliades amb els cartaginesos. Després, 35 naus
de l’esquadra d’Escipió fondejades al port de Tàrraco
navegaren cap a ponent, derrotaren la cartaginesa al delta
de l’Ebre i saquejaren la costa fins a Cartagena i les
Balears 78 . Finalment, abans d’acabar l’any 217, ancoraren
a la cala que s’obria als peus de Tàrraco 30 naus llargues i
un comboi considerable que transportava 8000 homes
amb Publi Escipió al capdavant. Arribaven de la
metròpolis per reforçar l’exèrcit d’Hispània. Diu Livi:
"Aquesta flota, el llarg seguici de naus de transport de la
qual oferia un formidable aspecte entrà al port de Tàrraco
amb gran alegria dels romans i aliats" 79 .
Si bé els germans Escipió lluitaren amb fortuna, acabaren
derrotats i morts l’any 211 a.C. pels cartaginesos i llurs
aliats indígenes, a Càstulo. Llur successor, Claudi Neró,
vingut de Roma amb un nou exèrcit, desembarcà a
Tàrraco i procurà de restablir la situació; però la sort li
fou adversa fins al punt que va veure’s obligat a replegarse
a la línia del Pirineu, recolzada en la base d’Empúries,
amb el gros de l’exèrcit 80 . Tàrraco, la gran base ofensiva
de les campanyes dels germans Escipió - per Livi sabem
que la famosa batalla d’Hibera fou guanyada per tropes
que havien hivernat a Tàrraco 81 -, es transformava en un
78 Livi, XXII, 19 i 20.
79 Ibid., 25.
80 "Fontes", III, 96.
81 Livi, XXIII, 29.
94