La ciutat: aspecte general - Tinet

A partir del moment del seu màxim, la intensitat de la
brisa decreix amb la caiguda de la tarda, fins a
desaparèixer entorn de les 19 hores. Després ve una
calma de prolongació indeterminada, seguida de l’acció
irregular del vent de terra, que es manté fins a la
matinada, en què s’estableix una quietud matutina a
l’atmosfera, precursora de la brisa. De vegades, algunes
nits de juliol i d’agost, el terral no fa aparició, i l’àmbit
aeri nocturn esdevé feixuc i apegalós. En aquestes nits, la
humitat relativa ultrapassa el 80%.
Altres vents que es deixen sentir són la freda i seca
tramuntana (N.), que es precipita pel passadís del
Francolí, i el migjorn (S.). El primer procedeix del Pirineu
Oriental, i a l’estiu, així com molts dies de ple hivern,
arriba a trenc d’alba. El segon, humit i temperat origina,
quan bufa fort, veritables tempestes marines de curta
durada.
La velocitat mitjana del vent és d’uns 200 quilòmetres
per 24 hores. Amb tot, els mesos en què bufa amb més
força es registren mitjanes de 600, 700 i fins i tot de 1118
i de 1170 quilòmetres per dia (26 de març de 1914),
gairebé totes elles amb mestral.
Els vents dominants en el conjunt anemològic de
Tarragona són el mestral i el xaloc. A l’hivern dominen el
mestral i la tramuntana, seguint-los en freqüència el
llevant. A la primavera, al mes de març, prevalen encara
aquests vents del NO. i del N., però a l’abril s’igualen el
mestral i el xaloc, i al maig, el vent més freqüent és el
xaloc. A l’estiu, a les vuit del matí predomina el mestral,
el qual és substituït, a partir de les nou, pel xaloc o el
llebeig; però en general la superioritat correspon al
primer d’aquests dos vents marins. A la tardor continua
44