La ciutat: aspecte general - Tinet

capitell d’aquest ordre que aparegué en construir-se el
Seminari l’any 1884? Si el temple representat a les
monedes mostra un clípeus adornat, ¿per què no hem de
suposar que els clípeus del Museu Arqueològic trobats al
mateix lloc que el capitell, amb el cap de Júpiter Ammon,
no són els del temple d’August? Si a la mateixa zona
aparegueren uns fragments de marbre amb garlandes
sostingudes per bucranis, ¿per què no s’han d’atribuir a
l’ara d’August i no al fris d’un temple? 247 Com remarca
molt bé Sánchez Real, aquests suggeriments són una
bona mostra del difícil i complex problema que planteja
la qüestió dels cultes i els temples de Tàrraco.
Per ara, doncs, no és possible de determinar la situació
exacta o aproximada dels temples tarragonins més
representatius de la religió oficial. Admetem, bé que
sense poder-ho demostrar com voldríem, que s’alçaven a
la terrassa superior de les tres en que era dividida la
ciutat alta; però, ¿quina relació tingueren aquests temples
amb aquells murs de grans dimensions, relacionats entre
ells, que va descriure Pons d’Icart, part dels quals han
pogut ésser estudiats per Serra i Vilaró amb el resultat
que formaven part d’una edificació sumptuosa,
reformada ben entrat el segle I o en els primers decennis
del II, precisament en una època en què els temples de
Júpiter i August, devien ésser tractats amb més cura que
mai? Heus ací un altre problema a resoldre.
És evident que les restes arquitectòniques que es veuen a
la segona terrassa estan relacionades entre elles. Són
perpendiculars les unes a les altres, com ho són la
majoria dels carrers actuals que possiblement deuen llur
estructura a les antigues edificacions romanes. Les voltes
247 Sánchez Real, Publicaciones, fasc. 41-48, pàg. 88.
196