La ciutat: aspecte general - Tinet

trobat a Reus, enterrat cap a l’any 275, i uns fragments de
làpides procedents, possiblement, d’edificis dels suburbis
de Tàrraco derruïts per efecte de les invasions i aprofitats
en les construccions de la necròpolis de Sant Fructuós 153 .
Després d’uns quants anys de respir, quan aquestes
invasions ja no eren sinó un record entre els tarragonins
més vells, una nova ona de bàrbars penetrà al Camp de
Tarragona. El fet es produí vers l’any 360.
Aquesta vegada els invasors expugnaren Tàrraco, i de llur
fúria devastadora només se salvà la part alta de la ciutat,
que resistí l’escomesa. Han quedat abundants testimonis
d’aquesta destrucció, entre els quals destaca el del
Fòrum. La cronologia de la ruïna d’aquest monument ha
pogut determinar-se per un altre tresor que aparegué sota
un tambor de columna, amb monedes posades a la
circulació entre els anys 333 i 361 154 . Possiblement els
edificis monumentals de la zona del Fòrum, excavats i
descrits per Hernández Sanahuja, que presentaven totes
les característiques d’haver sofert una destrucció violenta,
també foren víctimes d’aquests invasors 155 .
La magnitud del desastre deixà un record perdurable. És
probable que Orosi, un segle més tard, encara es referís a
aquesta destrucció de Tàrraco quan escrivia: "Extant
adhuc per diversas provincias in magnarum urbium
ruinis parvae et pauperes aedes, signa miseriarum, et
nominum indicia servantes, ex quibus nos quoque in
153 Ibid., 11. Sobre aquestes invasions veg: Balil, Invasiones germánicas,
141; Taracena, Invasiones germánicas, 13.
154 Serra i Vilaró, "Memoria", 59.
155 Hernández, Gymnasio, 27-48. Un altre testimoni d’aquesta invasió
podria ésser el tresoret trobat l’any 1883, en avinentesa de la construcció de
la Plaça de Braus, amb monedes de diversos emperadors compresos entre
Caracalla i Valent, el regnat del qual couença l’any 364 (Arco, Catálogo,
322).
137