La ciutat: aspecte general - Tinet

autoritats civils i militars que tractaven d’imposar el fràgil
ordre imperial de la manera que podien.
Aquesta visió ens mena a creure que al moment del canvi
oficial de religió els grans monuments públics feia anys
que ja no s’usaven o que, en tot cas, s’usaven molt poc.
Altrament, els grans edificis oficials ja no eren necessaris,
i és ben possible que a les darreries del segle IV una part
d’ells fossin transformats en habitacles per una població
que cercava la seguretat personal a la part de la ciutat
més protegida per la natura.
D’aquests segles de decadència s’ha trobat a Tàrraco una
necròpolis cristiana, estesa entorn d’una basílica
dedicada a sant Fructuós i als diaques màrtirs Auguri i
Eulogi. La seva proximitat a la zona del carrer de Jaume
I, on s’han trobat nombroses restes funeràries paganes,
suggereix la possibilitat que la seva situació, més que no
pas casual, es degui al fet d’haver-hi amb anterioritat una
necròpolis pagana afrontant amb el lloc escollit.
L’extensió d’aquest cementiri cristià devia ésser
lleugerament inferior a la de 200 metres en quadre. A la
superfície excavada es trobaren 2.051 sepulcres. De la
seva cronologia, ja n’hem parlat amb l’extensió que cal.
Ací el que volem posar en relleu és que gairebé la totalitat
dels elements emprats en les seves construccions
procedeixen d’edificis i monuments de "la ciutat en
ruïnes", diu Serra i Vilaró 259 ; però potser fóra més
encertat de parlar d’edificis abandonats que d’edificis
destruïts pels invasors. "S’hi troba de tot: pedres, carreus,
motllures de marbre, tègules, rajoles, lloses de marbre
amb inscripcions paganes, sarcòfags, estàtues, tambors
de columnes; i tardaria en acabar, si volgués entretenir-
259 Serra Vilaró, San Fructuoso, 157.
211