La ciutat: aspecte general - Tinet

Serra i Vilaró decorada amb figures humanes i cavalls,
s’acosta més a la d’Azaila que a la de l’est i el sudest
peninsulars (Llíria i Archena) 54 . I la ceràmica d’Azaila és,
segons sembla, del segle I a.C. El tipus de ceràmica
decorada amb dibuixos geomètrics és més difícil de datar,
perquè se’n troba des dels segles V-IV a.C., fins a les
primeres dècades de la nostra era, sense modificacions
apreciables en els temes 55 ; però, en canvi, és segura la
cronologia de la ceràmica campaniana de color negre
brillant, que va del segle II a.C. fins a l’aparició de la
"terra sigillata" al darrer quart del segle I a.C. 56 .
Observem com amb l’afinament de la cronologia perd
valor aquest document arqueològic, amb tot i que encara
en té. Per poder-ne fer un ús adequat, caldrà esperar que
s’airegi el problema de la cronologia de la ceràmica
ibèrica al nostre país.
Encara hem d’afegir una darrera observació a la qüestió
dels documents arqueològics. És aquesta: Serra i Vilaró
identificà l’estratigrafia ibero-romana estudiada per ell,
amb la descrita per Hernández Sanahuja com a pròpia de
l’àrea de la pedrera del Port, i que fou desmuntada al
segle passat, en un nivell inferior a aquell en què apareix
"terra sigillata" 57 . Això acaba d’una vegada amb una
interpretació errònia del document arqueològic que, si bé
és tolerable en el cas del benemèrit Henández Sanahuja,
creador de l’arqueologia tarragonina aviat farà cent anys,
avui resulta absolutament anacrònica.
54 García Bellido, Hist. de España (Espasa-Calpe), I, 3.ª part, 665.
55 Ibid., I, 3.ª part, 670.
56 Lamboglia, La estratigrafia de "Albintimilium" y la cronología de la
cerámica romana, "Ampurias", XI (1949), 47-61.
57 Serra Vilaró, "Memoria", 26-31.
75