La ciutat: aspecte general - Tinet

grec i els era mal coneguda. Les segones reflecteixen una
situació contemporània o posterior a l’arribada dels
romans. Sovint mesclen notícies de distints períodes i
creen situacions confuses, amb el consegüent perill
d’interpretar-les falsament.
El document acceptat com a més antic, per bé que arribat
fins a nosaltres en reconstrucció feta a posteriori, és la
famosa Ora maritima, que descriu el litoral hispànic.
L’autor és un poeta marsellès del Baix Imperi romà (segle
IV), anomenat Rufus Festus Avienus.
Com a peça literària, el poema d’Avienus és mediocre, i
seguint els gustos literaris de l’època, l’autor procurà de
fer-ne una obra d’estil arcaic. Per a assolir-ho recorregué
a les fonts geogràfiques gregues i púniques més antigues
que troba, i aleshores, amb imaginació de poeta, les
combina i mistifica de la millor manera que sabé, amb
informacions manllevades a autors del seu temps 38 .
En aquestes condicions, resulta que l’obra d’Avienus és
un veritable mar de confusions. Dóna notícies d’una
situació de la nostra costa que es remunten als segles VI i
V a.C., però tan barrejades amb altres d’èpoques
posteriors i totes amanides amb figures retòriques
pròpies d’un període de decadència, que no hi ha manera
de destriar la part realment arcaica del poema.
Altrament, un poeta no pot ésser interpretat com un
geògraf o un matemàtic, i així hem de considerar-ho, si
amb les descripcions de l’Ora maritima pretenem de
reconstruir una zona geogràfica. Com diu Terradell:
"Després d’haver regirat l’Ora maritima del dret i del
revés i d’haver passat hores i hores llegint comentaris
38 Una bibliografía completa sobre l’Ora maritima es troba en Hist. de
España (Espasa Calpe), I, 2.ª part (1952), 297, nota 144.
66