La ciutat: aspecte general - Tinet

sorprendre que el bisbe Ascani, home de confiança del
papa en el cas de Silvà, fes ús de la seva autoritat
metropolitana per a atorgar al bisbe d’Egara, Irineu, el
bisbat de Barcelona, malgrat l’oposició del papa 194 .
L’Església Mare
L’Edicte de Milà assenyala el triomf del cristianisme, però
no el triomf definitiu. A la mort de Constantí (any 337) el
paganisme encara conservava sòlides posicions entre les
altes classes de la societat romana i, especialment, entre
l’exèrcit. Podem dir que el cop de gràcia al paganisme no
fou donat fins l’any 392 per Teodosi, en promulgar una
llei que prohibia el culte pagà en públic i privat i castigava
severament els funcionaris negligents en l’aplicació de la
llei.
Amb això volem posar en relleu que la substitució del
paganisme pel cristianisme com a religió de l’Estat ve
determinada per un procés llarg; a la qual cosa hauríem
d’afegir que, a les províncies l’adopció de la nova regió
depenia dels funcionaris i de l’exèrcit. Per consegüent,
resulta difícil de precisar quan fou instaurat a Tàrraco el
cristianisme com a religió oficial.
A nosaltres no ens sembla un disbarat de relacionar
l’expansió del culte als sants màrtirs tarragonins i la
construcció de la basílica de la necròpolis paleocristiana
amb aquest procés. El fet té importància perquè, com
veurem amb detall més endavant, originà canvis de
consideració en l’estructura urbana de la nostra ciutat.
Els cristians necessitaven un temple que estigués en
consonància amb el paper d’Església metropolitana que
irremissiblement pertocava d’exercir a Tàrraco. La
194 Ibid.; Caresmar, Primacía, I, 9-24.
157