La ciutat: aspecte general - Tinet

l’Amfiteatre - que confon amb un teatre - , l’aqüeducte de
les Ferreres, la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà.
Els assaigs del segle XIX: la concepció
d'Hernández Sanahuja
L’arqueologia com a ciència naixia dins la segona meitat
del segle passat amb la febre dels grans descobriments de
les civilitzacions egípcia i asiàtiques, especialment caldea.
Doncs bé: ¿us imagineu com un afeccionat a la novella
ciència havia d’enlluernar-se amb les notícies que li
arribaven d’aquests descobriments i amb les noves
teories científiques modificades, dia per altre, pels
arqueòlegs? ¿Us imagineu les seves reaccions, si
l’afeccionat era home d’imaginació i d’esperit inquiet?
Poseu, ara, al seu abast, una gran quantitat de material
inèdit desenterrat casualment davant els seus ulls, i us
explicareu el perquè de les interpretacions agosarades i,
la major part de les vegades, més fantasioses que
científiques, que ens oferiren els nostres arqueòlegs del
segle passat. El compendi dels resultats obtinguts per
aquells homes carregats de bona fe i amb desmesurades
pretensions científiques però proveïts de molt menys de
sentit comú i modèstia que l’humanista Pons d’Icart, es
troba en l’extensa obra de Bonaventura Hernández
Sanahuja, el més representatiu dels arqueòlegs locals
d’aquesta època heroica de l’arqueologia.
La gran quantitat de material arqueològic a què acabem
de referir-nos aparegué a la nostra ciutat, primerament,
en el transcurs d’una cinquantena d’anys, en el desmunt
de l’anomenada Pedrera del Port - una extensa zona de 15
a 20 hectàrees -, i, més tard, ja a les acaballes de segle, en
urbanitzar el quadre comprès entre la Rambla Nova i els
carrers de la Unió, del Gasòmetre i de Soler-Canyelles.
169