La ciutat: aspecte general - Tinet

urbanes i per les construccions posteriors dels darrers mil
cinc-cents anys" 217 .
Tarragona és un exemple típic d’aquestes ciutats on s’ha
produït una superposició d’elements urbans de diverses
èpoques històriques. Arreu hi trobareu restes
arqueològiques romanes, però mesclades i remogudes, i
les que veureu "in situ" seran tan incompletes, estaran
tan deformades per les construccions posteriors, que
esdevindrà impossible de determinar-ne la funció
primitiva. Naturalment que hi ha excepcions, però, són
escasses.
Altrament, bé podem dir que l’arqueologia tarragonina no
ha estat afortunada: veurem per què. Durant molts segles
la ciutat va estar reduïda al que hem assenyalat com a
ciutat alta o zona monumental, limitada per la Rambla
Vella. Tot d’una, a mitjan segle passat, començà
d’expansionar-se en direcció al port, en una àrea ocupada
per la ciutat romana. Els desmunts d’amples zones de
terreny s’allargaren fins fa uns trenta-cinc anys, però
possiblement la zona de més interès arqueològic va ésser
desmuntada en una època en què els coneixements
tècnics eren escassos. Ens referim al sector de la ciutat
romana enterrada durant molts segles, possiblement des
del segle IV, a l’àrea de la tantes vegades anomenada
Pedrera del Port, la major part de la qual anà a parar al
mar com a material de reble, per a la construcció del
moll. L’operació de desmunt durà vora cinquanta anys
del segle passat, i si la intervenció d’alguns entusiastes
salvà material arqueològic suficient per a omplir un
museu, el desconeixement de la tècnica d’excavació
intensiva que permet de fixar la cronologia del material
217 Terradell, Història dels catalans, I (Barcelona 1961), 352.
176