La ciutat: aspecte general - Tinet

cm; 18 desembre 1920: 9 cm; 13 gener 1926: 7 cm; 34
febrer 1954: 4 cm; 1-2-4 febrer 1963: 8 cm. També nevà el
27 de febrer de 1924 i els 23-25 de gener de 1944, per bé
que desconeixem la mesura de les precipitacions.
Els vents
El vent dominant a Tarragona és el mestral (NO.), corrent
de caràcter general relacionat amb els anticiclons de
ponent. La direcció NO. és la que els corrents atmosfèrics
alts mantenen gairebé sempre.
El mestral és sec i fred. Quan bufa a la tardor de nit o de
dia, fa la impressió d’un fred més penetrant que a
l’hivern, particularment quan a la muntanya es veuen
senyals de neu. Corrent aeri sec, el mestral quan arriba a
la costa està pràcticament desproveït de tota humitat. Per
això, quan domina, el cel és d’un blau claríssim, i l’aire
d’una gran transparència, sense ni un vel. Això fa que el
mestral també s’anomeni "serè".
Els vents propers al NE. procedeixen dels Alps i de la
Itàlia septentrional. Llur durada és variable i bufen a
ràfegues, de manera que de vegades només actuen
algunes hores, i d’altres, dos o tres dies. La llevantada,
tan temuda per la gent de mar, és la seva exacerbació, i
aixeca mar grossa.
El xaloc (SE.) és un vent humit. Durant l’any apareix a les
hores més caloroses, i la seva freqüència màxima és al
migdia o a les primeres hores postmeridianes.
El llevant (E.) és un vent molt humit i temperat a totes les
estacions de l’any. A l’hivern, sobretot, provoca pluges
copioses, i més si s’arracona al nord. Llavors se li dóna el
nom de gregal. La veu popular assenyala: "El llevant
porta aigua al davant", "La tramuntana, la mou el llevant
42