La ciutat: aspecte general - Tinet

Ventades
Acostumen a provocar grans temporals els vents de l’est i
sudest (llevants equinoccials). Es tracta sobretot de
temporals marítims, de galernes, que durant bona part
del segle passat, quan el port encara no era protegit
contra aquestes ventades, causaren veritables catàstrofes
entre els vaixells ancorats. De vegades la ventada s’ha
presentat de sobte, quan els pescadors són a la mar, i
aleshores cal témer per llur vida.
El temporal més antic de que tenim dades és el del 29 de
gener de 1805. Sembla que no fou de gran intensitat, per
tal com de les embarcacions ancorades al port només es
perderen tres barques i s’avariaren tres bergantins; però
el fet té transcendència perquè fou una de les proves
esgrimides per l’Ajuntament de Reus contra la utilitat del
port de Tarragona i va ésser adjuntada a la sol·licitud
d’autorització per a construir el canal de Reus a Salou 17 .
També fou ben extraordinari pels seus efectes el temporal
marítim promogut per un vent del S. SO. de gran
intensitat, que durà del 24 al 28 de desembre de 1821. De
48 vaixells ancorats al port, 35 naufragaren i 9 tingueren
avaries importants. Perderen la vida nou mariners 18 .
Després d’aquest temporal, en el mateix segle XIX
anotem els de 1839, 1848, 1869 i 1886.
El del 29 de novembre de 1839 destrossà vint-i-cinc
vaixells refugiats al port, i obligà a embarrancar una
fragata de guerra anglesa a la platja del Miracle 19 . El
batejat per Magriñá com a "huracà del sud del 1848"
17 Morera, Tarr. crist., V, 201.
18 Terrible temporal en el puerto de Tarragona las noches del 24 y 28 de
diciembre de 1821, "Bol. Arq.", èp. 1.ª, any 1902, núm. 11, pàg. 253
19 Llibre de l’avi Sardà, manuscrit, còpia en poder del senyor Josep Virgili.
55