La ciutat: aspecte general - Tinet

eligió dels dominadors. Almenys, fins avui, no s’han
trobat vestigis de temples dedicats a divinitats indígenes.
En establir-se l’Imperi s’instaurà el culte a Roma i als
emperadors. Amb això s’inaugurava un culte que
complementava la dominació política i representava una
mena d’homenatge de les províncies a la majestat de
l’Imperi. Aquest culte oficial tenia una amplia
organització provincial, al cap de la qual hi havia el
"flamen", o sacerdot superior elegit per l’assemblea anual
que es reunia a cada província. Als municipis existia una
corporació de sis sacerdots, els "augustals", els quals en
acabar el període d’exercici formaven l’orde sacerdotal
dels "sevirals".
A Tàrraco el culte a August fou primerenc. Ho sabem
perquè un any després de la mort d’aquest emperador
(any 15 de la nostra era), la colònia li dedicà un temple, i
en record d’una tan singular efemèride li fou permès de
posar en circulació monedes ("dupondis") amb el bust
d’August divinitzat i els rètols DIVVS AVGVSTVS PATER,
a l’anvers, i al revers les sigles C. V. T. T. (Colonia Urbs
Triumphalis Tarraconensis), un esquema del temple i la
llegenda AETERNITATIS AVGVSTAE 119 . Altrament, Tàcit
diu que aquest temple de Tàrraco fou el primer que les
províncies dedicaren a August 120 ; però, com sigui que
l’any 15 a les províncies orientals hom ja retia culte a
aquest emperador, sembla que la novetat consistí més en
la separació dels cultes a Roma i a August, que no pas en
la instauració del culte provincial a l’emperador.
Aquest temple de Tàrraco, octàstil segons les monedes,
fou un dels més rics i monumentals de les províncies
119 Beltrán Martínez, Monumentos, 39-66.
120 Tàcit, I, 78.
118