La ciutat: aspecte general - Tinet

Primavera Estiu Tardor Hivern
Mitjana 67,9% 68,6% 70,1% 69,0%
Màxima, a les 8 71,3% 69,1% 69,4% 70,7%
Mínima, a les 13 62,6% 66,0% 68,9% 65,1%
Els mesos en què la humitat relativa oscil·la amb major
intensitat, són els de febrer (95% de mitjana màxima i
28,4% de mitjana mínima), abril (94 i 28,2%) i març
(95,8 i 32,5%).
Cal remarcar que l’altura del tossal on s’estén la ciutat de
Tarragona fa que el grau d’humitat sigui diferent en
diverses zones del casc urbà, i que en conjunt l’altura
moderi la humitat. A més altura menys humitat. Així,
l’observatori meteorològic de la Universitat Pontifícia
establert a la part més elevada de la ciutat, registrà, entre
el 1903 i el 1907, una humitat relativa mitjana de 66%;.
En canvi, l’observatori de l’Institut, que és una vintena de
metres més baix, entre el 1908 i el 1913 registrà un 69’1%;
i l’any 1960, al nivell del mar, al Club Nàutic la mitjana
d’humitat relativa fou de 75’5%.
A Tarragona les boires no tenen cap importància, ni per
la freqüència ni per la intensitat.
La dinàmica atmosfèrica
La dinàmica atmosfèrica que modifica les valors dels
elements climàtics ve determinada per factors d’ordre
general i d’altres de geogràfics locals. Sumàriament
recordem que, en conjunt, a Catalunya l’estat del temps
és determinat: a) per les variacions que sofreix el règim
de vents del SO. i els desplaçaments que aquests originen
47