La ciutat: aspecte general - Tinet

Cornelius i de Bargathes, que donarien per data "post
quem" l’any 20 d.C. 250 . Hi ha, doncs, bones probabilitats
que el Fòrum fos de l’època augusta; però posseïm un
document arqueològic la interpretació del qual podria
variar aquesta hipòtesi. És aquell fragment ja esmentat
d‘una làpida dedicada a Pompeu el Magne, aprofitada
després, per a una altra inscripció. Malgrat que aquest
testimoniatge no fou trobat "in situ", el fet d’aparèixer
entre les ruïnes del Fòrum fa pensar que, efectivament,
aquest era el lloc més apropiat per a posar-hi una
dedicatòria a un personatge tan important. Tanmateix, en
aquest cas, ¿es tractava del fòrum que ha estat descrit per
Serra i Vilaró, o bé d’un altre d’anterior situat al mateix
lloc o prop d’aquest?
Davant el Fòrum - que mirava a llevant - hi havia una
placeta quadrada voltada d’estàtues dedicades a
personalitats, entre d’altres, emperadors. Era travessada
per dues vies perpendiculars que, aproximadament,
seguien la direcció nord-sud i est-oest. La primera devia
unir la ciutat alta amb una zona residencial, de la qual
parlarem seguidament, situada damunt el port; la segona,
uniria el Fòrum amb el barri comercial, situat, en bona
part, a la Pedrera del Port. Aquest carrer, també
descobert i excavat per Serra i Vilaró en els darrers vint o
vint-i-cinc metres anteriors a la seva sortida a la placeta
de les estàtues, enllaçaria, segons aquest autor, amb la
gran via costanera que venia de Barcino - actual carretera
de Barcelona -, la qual abans d’arribar a Tàrraco devia
seguir pel camí vell de la Rabassada i, en arribar a
l’Amfiteatre - que encara no era edificat -, devia enfilar la
ciutat portuària per la zona de la Pedrera del Port, fins a
250 L. Vázquez de Parga, Estado actual del estudio de la tierra sigillata,
"Archivo Español de Arqueologia", núm. 50 (1943), 127-44.
202