La ciutat: aspecte general - Tinet

Altrament, a la zona costanera del Camp, les plataformes
miocèniques, suaument inclinades cap a la mar, en
arribar a l’aigua originen alguns petits escarpaments en
els quals es recolzen platges arenoses extenses però
estretes; i sol passar que l’aigua dels torrents i les rieres
no pot trencar la barrera de dunes i de terres d’al·luvió
arrossegades per les aigües mateixes fins a aquestes
platges tot formant aiguamolls. Aquest és un fenomen
geogràfic en altres temps freqüent al Camp de Tarragona,
i avui reduït considerablement per l’acció de l’home.
La climatologia és la típica de les comarques litorals del
Mediterrani. Les muntanyes protegeixen la plana dels
vents continentals, i a l’hivern li donen una temperatura
temperada, regulada pels vents marítims. La mitjana
anual és de 15’6º. ; la del mes més fred, gener, de 8’6º., i
la del més calorós, agost, de 23’5º.
La terra és rica, de fàcil conreu, productiva; i el clima,
suau i sec, determina un paisatge de llum i de color, en el
qual predomina la trilogia de cultius mediterranis: la
vinya, els cereals i l’olivera.
Situació i límits
El terme de Tarragona
A l’esquerra de la desembocadura del Francolí, arran del
mar, s’eleva un tossal de 81 metres d’altura sobre el nivell
marí, la posició geogràfica del qual és als 41° 7’9" latitud
N. i 4° 56’45" longitud E. Al seu pendent del migdia que
davalla suaument fins al mar, s’estén la ciutat de
Tarragona. Dista, per camí de ferro, 99 km de Barcelona,
14