La ciutat: aspecte general - Tinet

agaudes o als altres bàrbars, que dominen moltes
contrades, i en veritat no tenen per què penedir-se
d’aquest canvi, puix que més s’estimen de viure lliures
sota una aparença d’esclavitud que no pas d’ésser esclaus
sota una aparença de llibertat" 161 .
La primera campanya contra els bagaudes tingué lloc
l’any 441. L’any 449 una altra expedició formada per
romans i sueus federats, sota la direcció del general romà
Basili, s’encarà als bagaudes i, malgrat no haver reeixit a
dominar la revolta, aconseguí de reduir a Tarassona un
important grup dirigit pel bisbe de Lleó, que resultà mort
en la lluita, retre la ciutat de Lleida i devastar la regió de
Saragossa.
La rebel·lió fou definitivament sufocada l’any 454 després
de posar en vigor el tractat de federació romano-visigoda
que obligà el rei Teodoric II a enviar forces a la
Tarraconense 162 .
L’amplitud i la duresa de la rebel·lió diuen ben clar la
seva importància. El text de Salvià es refereix
especialment als petits propietaris rurals víctimes de la
concepció latifundista de l’administració oficial; però
possiblement també engrossiren les files bagaudes
emigrats dels decadents nuclis urbans -com, per exemple,
Tarraco-, enquadrats en els grups socials inferiors, la
subsistència dels quals era cada dia més compromesa.
De tota manera, al segle V les ciutats ja no intervenien
decisivament en les lluites polítiques i socials, el pes de
les quals s’havia desplaçat al camp. Per això podríem
acceptar que Tàrraco intervingué poc en aquestes lluites,
malgrat que afectaren, amb tota seguretat, la seva
161 Abadal, Del reino de Tolosa, 36.
162 Ibid., 41.
141