La ciutat: aspecte general - Tinet

mesclat amb cendres i carbó 149 . Entre aquestes runes es
troba un tresoret, amagat entre els anys 259 i 262 150 , que,
a més de datar la destrucció, demostra que hom la temia.
Com que la destrucció dels Munts coincideix,
cronològicament, amb la primera invasió germànica, i les
restes estudiades tenen l’aspecte d’haver estat sotmeses a
la violència per uns intrusos esperats i temuts, hem
d’acceptar que l’autor de la destrossa fou aquell
contingent d’alamans que penetrà a la província
Tarraconense. Aleshores, amb aquest testimoniatge resta
fora de dubte que els invasors devastaren els establiments
rurals pròxims de Tàrraco però fins ara no disposem de
cap testimoni arqueològic que inclini a la sospita que
expugnessin la ciutat, malgrat el pànic dels tarragonins
en veure per primera vegada aquells bàrbars passejar-se
ufanosos destruint i rapinyant impunement els suburbis.
Cal pensar d’aquesta manera, si parem esment en un altre
tresoret amagat, per temor a aquests invasors, prop la
muralla tarragonina que s’alçava al lloc que avui ocupa la
plaça de Corsini 151 ; perquè un tresor s’amaga en previsió
dels efectes d’un desastre que s’apropa, i be pot ocórrer
que, després, el desastre no es consumi. En aquest cas
tenim el tresoret i, a quatre passes, un gran edifici com el
Fòrum, sense cap indici d’haver sofert desperfectes a
causa d’una acció devastadora.
És possible que hi hagués hagut una nova invasió pels
voltants de l’any 275, i, encara, una altra al tombant del
segle 152 , d’efectes semblants a la primera. Ajuden a fixarles,
un tercer tresoret amb monedes de Gal·liè i Claudi II,
149 Sánchez Real, Invasión del 259, 129-31.
150 Sánchez Real, Invasiones germánicas, 6-12.
151 Arco, Catálogo, 320.
152 Sánchez Real, Invasiones germánicas, 11.
136