La ciutat: aspecte general - Tinet

Numància. Precisament les campanyes numantines
contribuïren a un millorament de les vies de comunicació
amb la conca de l’Ebre. És probable que aleshores
aquesta ruta fos encara essencialment militar; per ella
circulava l’aprovisionament de les tropes aquarterades al
nord-oest hispànic, però començava a dibuixar-se com
una artèria bàsica del comerç de la Tarraconense.
Una altra via important assegurava les comunicacions de
Tàrraco amb les Gàl·lies i el sud de la Península. Ens
referim a la que més tard fou la famosa Via Augusta, que
seguia un antic camí indígena i que era part d’una llarga
via que unia Roma amb Cadis. D’aquesta carretera litoral
partien ramals d’ordre inferior que penetraven a l’interior
d’Hispània.
El comerç
Els mercaders amb caravanes formades a Tàrraco,
seguien els exèrcits per les rutes de la conca de l’Ebre. Els
proveïen d’armes, robes calçat i queviures, alhora que
adquirien el botí obtingut en les campanyes. Ensems
comerciaven amb les poblacions indígenes. Els venien
ceràmica, vi i oli, i els compraven, amb preferència,
esclaus i blat 89 .
Determinar la direcció i les preferències comercials de
Tàrraco constitueix un problema de difícil resolució. Amb
tot, assajarem una orientació aprofitant les peces
monetals ibero-romanes trobades a Tarragona que
formaven la col·lecció Hernández Sanahuja enumerades
per del Arco en la Guia del Museo Arqueológico 90 . Una
89 Ibid.
90 Les monedes dels diversos grups es distribueixen entre les seques
següents: Conca de l’Ebre i interior de Catalunya; Iltirta, 22 ibèriques i 5
romanes; Bolscan, 10 i 4; Bilbilis, 4 i 4; Iaca, 3 ibèriques; Ausa, 6 ibèriques;
99