La ciutat: aspecte general - Tinet

More documents

Recommendations

Info

Monument funerari dels Segles II-III, impròpiament anomenada Torre dels Escipions. És aixecat vora la Via Augusta (carretera de Barcelona), en un lloc on va haver-hi una vil·la romana. Fragment d'un mur romà, a la Plaça del Fòrum. <strong>La</strong> construcció, a base de grans carrers, és típica de les edificacions monumentals de Tàrraco. 246
BIBLIOGRAFIA D'AQUEST PRIMER VOLUM 264 Obres i monografies de temes <strong>general</strong>s • ABADAL I DE VINYALS, R. D’: Del reino de Tolosa al reino de Toledo (Madrid 1960). [Abadal, Del reino de Tolosa.] • ALBERTINI, E.: Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis, "Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans", IV (1911-12), 323-474. [Albertini, Sculptures.] • Album Meravella, IV (Barcelona 1931) 5-12. [Album Meravella.] • ALMAGRO, M.: Fuentes escritas referentes a Ampurías, "Ampurias" (Barcelona), XII (1950), 145-235. [Almagro, Fuentes Ampurias.] • BALIL, A.: Algunos aspectos de la romanización en Cataluña, "Ampurias" (Barcelona), XVII-XVIII (1955-56), pàgs. 39-57. [Balil, Romanización.] 264 Donem entre claudàtors les reduccions emprades a les notes a peu de pàgina. 247
Page 2 and 3:
Josep Maria Recasens i Comes La ciu
Page 4 and 5:
Índex Pòrtic.....................
Page 6 and 7:
Capítol 5. La ciutat romana: Pleni
Page 8 and 9:
PÒRTIC La cultura uneix les genera
Page 10 and 11:
intentar-la coratjosament; i heus-n
Page 12 and 13:
altura mitjana de 800 m, el Bloc de
Page 14 and 15:
Altrament, a la zona costanera del
Page 16 and 17:
La zona montuosa comença a elevar-
Page 18 and 19:
Estratigrafia i tectònica del terr
Page 20 and 21:
El Terciari és representat pel niv
Page 22 and 23:
Els mantells de sedimentació més
Page 24 and 25:
zona elevada i els mateixos vessant
Page 26 and 27:
Qualsevol de les garrigues del term
Page 28 and 29:
(Pulicaria dysentérica Gaertn.), e
Page 30 and 31:
denominada "fetge de gat", d’una
Page 32 and 33:
i comercial; la portuària, comerci
Page 34 and 35:
passa dels 7000 habitants. El nucli
Page 36 and 37:
i de Lleida, camins naturals que me
Page 38 and 39:
encarregats del funcionament de l
Page 40 and 41:
Les temperatures mitjanes estaciona
Page 42 and 43:
cm; 18 desembre 1920: 9 cm; 13 gene
Page 44 and 45:
A partir del moment del seu màxim,
Page 46 and 47:
El mes amb més dies de cel serè
Page 48 and 49:
en el front que, al nord, formen am
Page 50 and 51:
precipitacions mitjanes oscil·len
Page 52 and 53:
temperatura mínima registrada fou
Page 54 and 55:
carreteres de Reus i València. A l
Page 56 and 57:
destruí tots els vaixells del port
Page 58 and 59:
CAPÍTOL 3. TARRAGONA EN ELS TEMPS
Page 60 and 61:
Les invasions indoeuropees Després
Page 62 and 63:
distingeix altres tipus, com el de
Page 64 and 65:
i la segona arrenca vers l’any 48
Page 66 and 67:
grec i els era mal coneguda. Les se
Page 68 and 69:
Pirineu vivien uns quants edetans,
Page 70 and 71:
els cessetans estaven fincats a les
Page 72 and 73:
primitiva que encaixava en qualsevo
Page 74 and 75:
esta revisar les troballes de moss
Page 76 and 77:
Amb tot el que hem dit no queda alt
Page 78 and 79:
Enmig del confusionisme una cosa é
Page 80 and 81:
obtinguts, si bé encara molt discu
Page 82 and 83:
Tarragona. Però ¿persistirien en
Page 84 and 85:
perquè el cas també es produeix a
Page 86 and 87:
A manera de conclusió provisional,
Page 88 and 89:
CAPÍTOL 4. LA CIUTAT ROMANA: FUNDA
Page 90 and 91:
mètodes d’investigació, no pode
Page 92 and 93:
Cissis 73 . Quan Asdrúbal, que hav
Page 94 and 95:
segona guerra púnica i en la rebel
Page 96 and 97:
cònsols que li succeïren. Altrame
Page 98 and 99:
dificultats a les naus procedents d
Page 100 and 101:
classificació per grups, segons la
Page 102 and 103:
Els numismàtics, posats al servei
Page 104 and 105:
atalla d’Ilerda (any 49 a. C.), m
Page 106 and 107:
Tenim, encara, d’altres notícies
Page 108 and 109:
La capitalitat de província donà
Page 110 and 111:
no sabem en quines condicions apare
Page 112 and 113:
Aquesta conjuntura serví, encara,
Page 114 and 115:
ausetans, ceretans, edetans, gerund
Page 116 and 117:
Montà, fill de Luci (de la tribu P
Page 118 and 119:
eligió dels dominadors. Almenys, f
Page 120 and 121:
aquestes tribus tan resistents a la
Page 122 and 123:
ja havia estat proclamat emperador
Page 124 and 125:
seva vida, però la sang freda d’
Page 126 and 127:
fenícia o púnica, i coincideix am
Page 128 and 129:
fins i tot pot decantar a suposar q
Page 130 and 131:
El Cristianisme Com les altres reli
Page 132 and 133:
CAPÍTOL 6. LA CIUTAT ROMANA: DECAD
Page 134 and 135:
"curial", o persona apta per a cons
Page 136 and 137:
mesclat amb cendres i carbó 149 .
Page 138 and 139:
Hispania Tarraconem nostram ad cons
Page 140 and 141:
Teodoric I (418-451) fou relativame
Page 142 and 143:
comarca. En tot cas, la capital de
Page 144 and 145:
La interrupció de les vies comerci
Page 146 and 147:
tot, no podem descartar que la corr
Page 148 and 149:
La persistència de les rutes comer
Page 150 and 151:
omana potser ja en el segle I i que
Page 152 and 153:
Si la suposició de l’arqueòleg
Page 154 and 155:
estat confirmada pel poeta Prudenci
Page 156 and 157:
Tàrraco, seu de l'església metrop
Page 158 and 159:
destrucció del 360 pogué retardar
Page 160 and 161:
majoria de cristians la qual cosa e
Page 162 and 163:
ciutats marítimes 200 . Abadal int
Page 164 and 165:
Tarraconense, però no esmenta saqu
Page 166 and 167:
Amb coneixements recollits de texto
Page 168 and 169:
mercader Francesc Montserrat al jar
Page 170 and 171:
Els descobriments diguem-ne més se
Page 172 and 173:
indici que la ciutat primitiva eixa
Page 174 and 175:
La Rambla de Sant Carles devia limi
Page 176 and 177:
urbanes i per les construccions pos
Page 178 and 179:
sense altra ajuda que la dels tract
Page 180 and 181:
Com ja sabem, els textos de Polibi
Page 182 and 183:
interessant de tots és Plini, el q
Page 184 and 185:
Tàrraco com a estació marítima,
Page 186 and 187:
Castellarnau, abrigava la dita cala
Page 188 and 189:
Possible disposició del nucli urb
Page 190 and 191:
Després de la pacificació de les
Page 192 and 193:
anelles de coure, com si fossin mé
Page 194 and 195:
Assaig d'una reconstitució topogr
Page 196 and 197: capitell d’aquest ordre que apare
Page 198 and 199: "Genio Convent.". Al Museu es conse
Page 200 and 201: conduïts pels aurigues, des d’on
Page 202 and 203: Cornelius i de Bargathes, que donar
Page 204 and 205: les grades a la roca. La seva orien
Page 206 and 207: Com en el cas del Teatre, vora el m
Page 208 and 209: D’elements arquitectònics o orna
Page 210 and 211: no era propici per a pensar en luxo
Page 212 and 213: me en particularitats sobre el mate
Page 214 and 215: apareixen en molta menys proporció
Page 216 and 217: IMATGES I LÀMINES Panoràmica de T
Page 218 and 219: Gai aspecte del litoral llevantí d
Page 220 and 221: Temperatures registrades a Tarragon
Page 222 and 223: Freqüència dels vents a Tarragona
Page 224 and 225: Zona on podia haver estat emplaçad
Page 226 and 227: Reconstrucció d'una secció de mur
Page 228 and 229: Làpida dedicada a l'Emperador Cara
Page 230 and 231: Moneda encunyada a Tàrraco, amb la
Page 232 and 233: Mosaic del cap de Medusa, recuperat
Page 234 and 235: A dalt, sarcòfag dels lleons (obra
Page 236 and 237: Planta de la basílica de la necrò
Page 238 and 239: Topografia urbana de Tàrraco en l'
Page 240 and 241: Topografia urbana de Tàrraco en el
Page 242 and 243: Planta del Fòrum (segons Serra Vil
Page 244 and 245: Planta de l'Amfiteatre. Segons S. V
Page 248 and 249: • —: Tres aspectos de las relac
Page 250 and 251: • TERRADELL, M.: Els grecs a Cata
Page 252 and 253: (1951), pàgs. 83 s. [Beltrán Mart
Page 254 and 255: (Tarragona), fasc. 26-28 (1949), p
Page 256 and 257: (Madrid), XXIV (1951), núms 83-84,
show all

La ciutat: aspecte general - Tinet

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?