La ciutat: aspecte general - Tinet

aquestes tribus tan resistents a la romanització, però la
fatiga l’emmalaltí - l’emperador era de complexió física
delicada -, i hagué de retirar-se a Tàrraco, "a les
assolellades costes de Tàrraco", com diu el poeta 122 , a
descansar. Sembla, però, que la seva malaltia necessitava
quelcom més que el benigne clima tarragoní, perquè per a
guarir-se del tot li calgué passar a un balneari del Pirineu.
Sigui com sigui, el fet d’interès per a nosaltres és que dels
dos anys que August sojornà a Hispània (del 27 al 25 a.
C.), més d’un el passà a Tàrraco. D’aquesta estada, se n’ha
parlat molt, i ha esdevingut llegendària. Fins i tot el
nostre Rovira i Virgili l’aprofita per a fer-ne una mica de
poesia quan diu: "Davant les nobles ruïnes de la
Tarragona imperial, en el silenci de la ciutat gloriosa,
hom evoca la figura d’August convalescent, guaitant des
de l’alçada del turó la mar que brilla a sota, immensa, en
els dies claríssims de cel net de sol encès i d’aire
diàfan" 123 .
És possible que els tarragonins del segle primer de la
nostra era, orgullosos de llur ascendència romana, es
tinguessin per molt honorats pel fet d’haver tingut el diví
emperador entre ells, i que això els hagués estimulat un
sentiment de vanitat i d’ostentació capaç de fer-los
arribar a tota mena de sacrificis en l’erecció del gran i
sumptuós temple octàstil de les monedes. És possible,
encara, que aquesta efemèride adquirís una major
122 Proporcionen els materials de primera mà sobre l’estada d’August a
Tàrraco: Nicolau de Damasc, De vita Augusti, 10-11 ("Fontes", V, 163); Dió
Cassi, 53, 25, 2; 53, 39; 54, 5, 1; 54, 11, 1; 54, 20, 2 ("Fontes", V, 190-91 205);
Suetoni Augustus, 29, 82, 82 ("Fontes", V, 187, 188); Justí, 42, 5, 6
("Fontes", V, 188); Orosi, 6, 21, 19 ("Fontes", V, 188); Sèneca, Controv., 10
("Fontes", V, 189); Florus, Bellum Cantabricum et Asturicum, 2, 33, 51
("Fontes",V, 193).
123 Rovira, Història, II, 79.
120