La ciutat: aspecte general - Tinet

prescindir, segons que hem anunciat, de l’Ora maritima,
malgrat els inconvenients que això pressuposa.
Segons Plini a la regió de l’Ebre vivien els ilercaons o
ilercavons; a continuació venien la regió dels cessetans, el
riu Subi, Tàrraco, els ilergetes amb el poblat de Súbur, el
Llobregat, els laietans i els indigetes 43 . Ptolomeu situa els
ilercaons o ilercavons a la comarca tortosina i,
seguidament, els cessetans amb Tàrraco i Súbur, i els
laietans amb Bàrcino; a l’interior, limitant amb les tribus
de la costa, situa els ilergetes i els lacetans 44 .
Els testimonis monetals
Es coneix una dracma ibero-emporitana-del tipus corintisiracusà,
amb el cap de nimfa rodejada de delfins a
l’anvers, i amb un pegàs volant i la llegenda Tarakonsalir
al revers 45 . Sembla que aquest tipus de moneda
començà a circular vers l’any 250 a.C., i desaparegué al
primer quart del segle II 46 .
De la mateixa època deu ésser una altra suposada dracma
de les mateixes característiques que l’anterior, amb la
inscripció de Kose, seca identificada amb la de Tarragona.
Aquesta moneda "sensacional", com ha indicat F. Mateu i
Llopis, és única i sospitosa. Per això caldria estudiar-la
més detingudament. Si fos autèntica plantejaria
problemes de gran interès, com el de la coexistència de
dues seques en un mateix lloc, o bé el de la prioritat de
l’una sobre l’altra. La problemàtica arrenca de la
suposició d’acceptar una dualitat de topònims Kose-
Tàrakon o Tarràkon per a un mateix lloc, i d’admetre que
43 Plini, III, 21.
44 Ptolomeu, II, 6, 17; II, 6, 18; VIII, 3, 4.
45 Mateu, Tarakon, 106.
46 A. Beltrán Martínez, Curso de numismática (Cartagena 1950), 316.
69