La ciutat: aspecte general - Tinet

metres de la part més elevada del tossal; l’altre, més suau,
s’allarga fins aconseguir l’aiguavés esquerre del Francolí.
La major part de les aigües del tossal, les recollia un
torrent que es formava al carrer Major, seguia el Portalet,
tallava els carrers de Sant Agustí i de l’Hospital
(oficialment, del comte de Rius), i enfocava el mar
gairebé recte al llarg del carrer de la Unió (oficialment,
dels Germans Landa). La seva torrentera dividia el pendís
on és emplaçada la ciutat, en dues parts: a la de la dreta,
sempre mirant al mar, abans d’arribar a l’escarpat
marítim, s’alçava un turonet el punt més elevat del qual
quedava, mica més mica menys, entre els carrers de Soler
i Lleida, on hi ha les ruïnes del Fòrum; a la de l’esquerra,
la carena rocosa del vessant del torrent penetrava al mar
en forma de promontori i dividia la cala del Miracle, que
quedava a orient, de la badia o port natural ja esmentat,
situat a la part occidental.
Aquestes formes primitives del relleu - exposades
esquemàticament - han sofert quantioses modificacions a
causa de la persistent acció de l’home a través de més de
dos mil anys en que hi ha estat instal·lat. Els romans,
segons sembla, foren els qui primer efectuaren
modificacions d’importància, en dividir la part alta del
tossal en terrasses a fi de disminuir la inclinació natural
del terreny per adaptar-lo millor a les necessitats
urbanístiques; però foren les necessitats creades per la
gran expansió de la ciutat en el segle passat i l’actual, les
que feren estralls en la modificació del relleu. Podem dir
que de la Rambla Vella (oficialment, de Sant Carles) avall,
tot ha estat remogut amb tanta intensitat, que en alguns
llocs els desmunts sobrepassen els deu metres. I aquesta
obra, ja en si titànica, s’engrandeix encara més per haver
estat feta, gairebé tota, a la roca viva del Secundari
29