La ciutat: aspecte general - Tinet

cònsols que li succeïren. Altrament, els ibers aviat es
convenceren que no hi havia cap diferència entre la
manera de procedir dels cartaginesos i la dels romans.
Uns i altres exigien, a més de la submissió, homes i
diners. Així, doncs, de primer, la deserció dels aliats; i
després, la revolta no es féu esperar, esperonada per la
sistemàtica espoliació de la plata a què eren sotmeses les
tribus de la conca de l’Ebre 82 .
És curiós d’observar que la rebel·lió general de les tribus
catalanes i de la conca de l’Ebre s’inicià al mateix moment
en què els romans, demostrant llur interès per la
conquesta definitiva d’Hispània, la dividiren en dues
províncies consulars (any 197), la Citerior i la Ulterior.
Aquest interès explica la formidable reacció romana
contra els esdeveniments: vegem-la. L’ofensiva indígena
fou tan violenta, que obligà els romans a refugiar-se una
vegada més a Empúries després d’haver deixat a Tàrraco
una guarnició en condicions de defensa 83 . Per sortir d’una
situació tan compromesa i desfer la rebel·lió els romans
enviaren Porci Cató, home de gran prestigi, al cap de
l’exèrcit més poderós que mai havien enviat a Hispània,
format per 50.000 homes. La tenacitat de Cató i la
formidable força de les seves tropes acabaren per esclafar
materialment les tribus revoltades 84 .
Després d’aquests esdeveniments comença la veritable
romanització de la província Citerior. Serà un procés
llarg, i Tàrraco, que s’anirà transformant en un nucli urbà
d’importància, n’esdevindrà un element actiu.
82 "Fontes", III, 174.
83 Ibid., 178.
84 Livi, XXXIV, 8.
96