La ciutat: aspecte general - Tinet

iberomediterrani no degué produir-se mitjançant
invasions massives 33 . Els invasors introduiren l’arada, la
tracció animal, la roda i la gran agricultura; substituiren
el ritual de la inhumanació pel de la incineració, portaren
noves tècniques de treballar el metall, noves institucions
i, probablement, una nova religió. ¿Aconseguiren
d’assimilar la població indígena o foren assimilats per
ella? Segons Maluquer, és probable que a la llarga,
s’operés una fusió en què dominà l’element humà nadiu,
el qual, a la vegada, assimilà els avenços tècnics i les
bases econòmiques noves. Així tindríem una població
bàsica pre-indoeuropea, iberomediterrània que, en
contacte amb els emigrats europeus, degué augmentar el
seu nivell de vida i conservar els seus trets antropològics i
molts aspectes de la seva vida espiritual, malgrat el
mestissatge obligat, en especial a les zones baixes 34 .
Això, en termes generals, però, com que l’element preindoeuropeu
ibèric no estava distribuït amb uniformitat
ni reaccionà arreu igualment, resultà que, mentre en unes
comarques sobrevisqué, en d’altres fou absorbit pels nou
vinguts. Sembla que on els indígenes reeixiren a
conservar més intacta la pròpia personalitat fou al llevant
peninsular 35 . I aquesta població és la que amb el nom
d’ibers apareix en els textos antics.
Aleshores aparegueren al litoral català els colonitzadors i
comerciants grecs, i l’impacte que feren en la civilització
indígena fou de consideració. Vegem-ne el mecanisme.
L’expansió grega a Occident presenta dues etapes
separades per un interval d’una cinquantena d’anys: la
primera s’estén del segle VII a lany 535 (batalla d’Alàlia),
33 Vilaseca, Cerámica acanalada, 71.
34 Maluquer, El primitivo proceso..., "Zephirus", VI, (1955), 248.
35 Almagro, Una necrópolis..., 68.
63