La ciutat: aspecte general - Tinet

Aquest sistema de construir mitjançant un doble
parament de blocs de pedra amb reble de terra, toves o
pedres irregulars ("opus siliceum" o "quadratum")
permet d’establir amb una relativa facilitat la cronologia
del monument. En efecte: entre la terra que serveix de
reble es troben sovint fragments de ceràmica o d’altres
objectes que donen una data segura per a la construcció
de l’obra.
D’aquí que s’hagi pogut aclarir quins foren els
constructors de la muralla tarragonina quan hi ha hagut
oportunitat d’estudiar amb mètodes moderns el material
de reble de diversos trossos del monument. Però això a
Tarragona no torna a escaure’s. A la ciutat alta, la ciutat
monumental, com acostuma hom a anomenar-la,
predominen les construccions fetes amb grossos carreus
posats en sec. Els del mur de darrera la Catedral estudiats
per Serra i Vilaró amiden 52-64 cm d’alçada 156-168 cm
de llargada, i 60-80 cm d’amplada, i aquestes mides són
les que, mica més mica menys, es repeteixen a tots els
murs del mateix tipus ("opus isodomum"), que
constitueixen gairebé la totalitat dels que coneixem.
És evident que uns murs de proporcions tan grans havien
de pertànyer a edificacions monumentals que als primers
segles de l’Imperi devien ésser, de més a més, luxoses.
Sabem que el que acabem d’esmentar i els de l’interior del
Pretori anaven revestits de plaques de marbre; en d’altres
casos, quan l’obra no era tan luxosa, anava arrebossada i
possiblement pintada.
En aquesta part de la ciutat tampoc no manquen vestigis
d’obra construïda amb petits carreus ("opus rectum" o
"certum") regulars, tan emprada al nostre país en tota
l’època imperial; però aquest i d’altres tipus d’obra
213