La ciutat: aspecte general - Tinet

esistència, i la destruïren 204 . Hernández Sanahuja dedica
pàgines senceres a descriure aquesta destrucció que
resulta gairebé apocalíptica. A més dels textos, aporta
com a testimonis a favor de la seva explicació una
interpretació adequada del gran nombre de
descobriments arqueològics que féu a la zona de la
Pedrera i pels voltants del Fòrum.
Avui hom dubta que Tàrraco fos arrasada, malgrat
admetre que la noblesa provincial romana aprofità la seva
posició avantatjosa per a oposar resistència als visigots.
Vegem en que es recolza la sospita que els danys
materials soferts per Tàrraco en aquest setge, si hi hagué
setge, foren escassos.
Segons els textos, qui oposà resistència a les forces
d’Euric fou la noblesa romana, no pas la població
indígena exasperada per les càrregues de tota mena que
aquella li imposava. Coneixedor de la situació, el rei
visigot, com a mesura política, posà l’exèrcit d’ocupació
sota la direcció d’un romà catòlic, el duc Vicenç,
personatge ben conegut per la noblesa tarragonina, puix
que actuà a la Tarraconense en qualitat de "dux" 205 . Però,
¿podem parlar d’una resistència efectiva de la noblesa
sense el suport de la població indígena?
Altrament, la Chronica gallica parla d’assetjar, no pas
d’assolar. El pare Flórez ja remarcava la diferència entre
ambdós conceptes: "no diuen" - els textos - "que Euric
assolés Tarragona, sinó que havent-la assetjada,
Heldefred i Vicenç s’apoderaren de totes les ciutats
marítimes" 206 . Quant al text de sant Isidor, es refereix a la
derrota si voleu sagnant, de la noblesa de la província
204 Pons d’Icart, Grandezas, XX, l l9; Pujades, Crònica, V, cap. 37.
205 Flórez. Esp. sagr.. XXIV 54 ss. 194.
206 Ibid.. 104.
163