La ciutat: aspecte general - Tinet

nivell de 20 m. A l’altura de la carretera de València
desapareix, mentre que pel nord i per l’oest s’allunya en
elevació fins a penetrar als termes veïns. Els seus
materials litològics són calcàries més o menys compactes,
i en algun punt, com el camí de Castellarnau, molasses
lleugerament fossilíferes. Des de dalt del camí del Polvorí
o de les Gavarres s’observa perfectament com la vegetació
d’avellaners del Quaternari canvia per la de garrofers, que
predomina en aquest sòl miocènic.
El terreny quaternari constitueix una bona part de la
plana de la riba dreta del Francolí i una estreta faixa
situada a l’esquerra. És format de capes al·luvials en les
quals no escassegen els elements grossos poligènics
arrabassats a la conca alta.
El llit del torrent de Canyelles o de la Rabassada corre pel
Quaternari diluvial a la petita vall de Terres Cavades. En
temps passats, el corrent d’aquest torrent, avui eventual,
devia ésser important, per tal com segurament formà els
grans dipòsits de material terrigen que es veuen a la
trinxera oberta per la via del ferrocarril de Barcelona, a
partir dels primers cent metres que segueixen el
quilòmetre 1.
Al terme de Tamarit es veuen els mateixos elements
geològics que al de Tarragona. El Cretaci forma una taca
recoberta pels al·luvions del Gaià i els mantells
miocènics, constituïda per uns monticles que travessen el
congost del riu entre la Riera i Ferran. El Costagrossa,
que domina Ferran, és format per calcaries compactes
cendroses. El Miocèn passa dels 60 m de gruix als
espadats de Tamarit, i el Quaternari es veu a la zona
al·luvial del Gaià, més reduïda i més estreta que la del
Francolí.
21