La ciutat: aspecte general - Tinet

això representés cap problema; però resulta que a la part
més alta de al ciutat, entre fragments arquitectònics de la
millor època, pertanyents a grans i sumptuosos edificis,
aparegueren medallons amb el cap de Júpiter Ammon. El
descobriment es féu al final del segle passat, i Hernández
Sanahuja no dubtà a afirmar que els medallons formaven
part d’un gran temple dedicat a Júpiter Ammon. Per
consegüent, afegí, a Tàrraco no es venerava com a deitat
principal la romana Júpiter Capitol·lí, sinó l’egípcia
Júpiter Ammon. I aquí nasqué el problema: ¿a què
s’hauria d’atribuir aquesta anomalia en una colònia tan
romana com la de Tàrraco? ¿Podem admetre sense cap
objecció la substitució d’un dels déus principals que
formaven part de la religió oficial romana, per un
d’exòtic?
Així es trobaven les coses, quan la lectura proposada per
Pius Beltran a la inscripció grega 103 del Museo
Paleocristià, semblà resoldre el problema a favor de
Júpiter Ammon. Segons l’esmentat arqueòleg, la làpida
deia: "Aquí mateix està sepultada Necktarista,
saeerdotessa de Júpiter Ammon, de la localitat" 134 . L’any
1946, Jaume Olives estudià de nou la làpida, que ell
s’inclina a considerar del segle IV i llegí: "Aquí està
sepultat Nèctaris, talita, del lloc de Pitermon" 135 .
El testimoni que semblava decisiu restava així invalidat,
però hi ha encara un modest fragment de làpida en el
qual es llegeix perfectament el mot Ammon, que per força
s’ha de referir al déu tan discutit 136 . Aquesta làpida pot
demostrar que Júpiter Ammon tenia adeptes a Tàrraco i
134 Beltrán, Inscripciones, l5.
135 Olives, Inscripición griega, 46.
136 Sánchez Real, Noticiario, "Bol. Arqueológico", fasc. 51-52 (1955), pàg.
132.
127