La ciutat: aspecte general - Tinet

temps més segurs, la tomba esdevingués un gran centre
de pietat i de culte 189 . La segona hipòtesi obre
l’interrogant de si els sants foren enterrats,
primitivament, en un altre lloc, per tal com és
inexplicable que els cristians tardessin gairebé cent anys
a decidir-se a enterrar llurs cadàvers al costat dels sants.
Si aquesta qüestió, que ens aclariria alguns aspectes de
l’evolució del cristianisme a Tàrraco és confusa, no hi ha
cap dubte que a mitjan segle IV, a l’àrea de la necròpolis
cristiana fou construïda una basílica dedicada a Fructuós,
Auguri i Eulogi. Ara bé: aquest fet no té les
característiques d’una realització ocasional; més aviat
sembla formar part d’un ambient general favorable a
l’exaltació del culte als sants màrtirs, que s’estengué per
tot el món occidental. Recordem que des de l’any 416 fins
al 688, vuit bisbes portaren ei nom de Fructuós, i, com
diu Serra i Vilaró, "si només de bisbes ens és arribat
aquest nombre, de temps tan llunyans, ja es pot suposar
com estaria propagat entre els fidels" 190 ; altrament,
Prudenci, nat l’any 348, en els seus himnes quart i sisè
parla dels màrtirs amb un elogi tan gran, que els col·loca
entre els més ínclits i gloriosos d’Occident 191 ; però la
prova més significativa de la gran rapidesa amb què es
propagà el culte dels màrtirs tarragonins és que al segle
IV ja els dedicaven basíliques a l’Àfrica del Nord 192 .
Remarquem alhora, el valor que té aquesta observació
per a reforçar el que hem explicat referent a les relacions
sostingudes, en el temps del Baix Imperi, entre Tàrraco i
les províncies nord-africanes.
189 Serra i Vilaró, Fructuós, Auguri, 52.
190 Ibid., 207.
191 Ibid., 207.
192 Ibid., 75 s.
155