La ciutat: aspecte general - Tinet

"Genio Convent.". Al Museu es conserva una làpida de les
mateixes característiques dedicada al geni "Asturicensis".
També tenim notícies d’una làpida de la mateixa sèrie
dedicada al geni del Conventus Caesaraugustense . Totes
aquestes inscripcions són anàlogues, la qual cosa permet
d’assegurar que foren esculpides al mateix temps.
Altrament, el tipus de lletra i alguna altra característica
demostren que això va ocórrer entorn de l’any 100, en
temps de l’emperador Trajà 248 -¿època de la restauració
de l’edifici explorat per Serra i Vilaró darrera la Catedral?
-, i no hi ha cap mena de dubte que hi hagué una làpida
per a cada convent de la província. Tot aixo és suficient
per a admetre que la sèrie d’inscripcions dedicades als
genis dels convents de la Tarraconense formaven part
d’un mateix edifici. Però, on es trobava situat? Si bé cap
dels testimonis no ha aparegut "in situ", no deixa de tenir
un cert sentit que alguns d’ells apareguin en una petita
zona que, sabem, formava part d’un edifici públic. En
aquesta zona es troben les columnes estriades amb
capitells dòrics, que, des de Pons d’Icart, han descrit tots
els arqueòlegs i historiadors, alhora que no han dubtat a
atribuir-les a tal o tal edifici. Doncs bé: per les restes
trobades en obrir els fonaments del mercat construït l’any
1960, al mateix costat d’elles, podem afirmar que
formaven part d’un edifici públic. Aleshores, ¿per què no
admetre que les inscripcions pertanyien a aquest edifici la
funció del qual devia estar relacionada amb alguna missió
administrativa concernent als convents jurídics de la
província?
Ja veieu quants d’elements han calgut per a bastir una
hipòtesi que, confessem, no ofereix cap mena de garantia.
Però el cas és que la hipòtesi tradicional, segons la qual
248 Sánchez Real, Nota arqueológica, "Bol. Arq.", fasc. 57-60 (1957), pàg. 6.
198