La ciutat: aspecte general - Tinet

fenícia o púnica, i coincideix amb llocs on és segura la
presència de siris; en canvi, els cultes frigis i egipcis
coincideixen en els grans centres comercials i a les grans
vies de comunicació. A la Tarraconense, per exemple, el
culte a Isis sembla estructurat al llarg de la via Summo
Pyreneo - Tàrraco - Gades, és a dir, no gens lluny dels
ports marítims, i, també, a la via Tàrraco- Legio VII
Gemina - Asturica Agusta - Bracara Augusta. En realitat,
la ruta Tàrraco - Bracara Augusta no era solament una
ruta militar per on circulava l’aprovisionament de les
forces aquarterades al nord-oest hispànic, sinó l’artèria
bàsica del comerç exterior de la Tarraconense, els
productes de la qual eren exportats pels seus ports
mediterranis.
Tot indica que la difusió dels cultes a la Magna Mater i a
Isis, entre d’altres, fou més obra de l’estament civil
-comerciants, esclaus i lliberts-, que del militar.
Concretament, entre els fidels a Isis, dominaven els
comerciants, alguns d’una gran capacitat econòmica,
segons que es desprèn de la quantia dels donatius, i
membres influents de la noblesa local amb dret a les
magistratures 133 .
A Tàrraco el culte a déus orientals, frigis i egipcis és
confirmat per testimonis escultòrics i epigràfics.
Concretament es refereixen als déus Isis, Serapis, Attis i
Magna Mater, divinitats adorades, possiblement, pels
membres d’una colònia oriental o nord-africana.
Una d’aquestes divinitats exòtiques d’origen llunyà,
implantades a la nostra ciutat, que planteja problemes
dificultosos, és Júpiter Ammon. A la llista de les altres
divinitats orientals podria afegir-se aquesta, sense que
133 Balil, Culto a Isis, 213-24; id., "Asciae", 124-28.
126