- Page 2 and 3:
Josep Maria Recasens i Comes La ciu
- Page 4 and 5:
Índex Pòrtic.....................
- Page 6 and 7:
Capítol 5. La ciutat romana: Pleni
- Page 8 and 9:
PÒRTIC La cultura uneix les genera
- Page 10 and 11:
intentar-la coratjosament; i heus-n
- Page 12 and 13:
altura mitjana de 800 m, el Bloc de
- Page 14 and 15:
Altrament, a la zona costanera del
- Page 16 and 17:
La zona montuosa comença a elevar-
- Page 18 and 19:
Estratigrafia i tectònica del terr
- Page 20 and 21:
El Terciari és representat pel niv
- Page 22 and 23:
Els mantells de sedimentació més
- Page 24 and 25:
zona elevada i els mateixos vessant
- Page 26 and 27:
Qualsevol de les garrigues del term
- Page 28 and 29:
(Pulicaria dysentérica Gaertn.), e
- Page 30 and 31:
denominada "fetge de gat", d’una
- Page 32 and 33:
i comercial; la portuària, comerci
- Page 34 and 35:
passa dels 7000 habitants. El nucli
- Page 36 and 37:
i de Lleida, camins naturals que me
- Page 38 and 39:
encarregats del funcionament de l
- Page 40 and 41:
Les temperatures mitjanes estaciona
- Page 42 and 43: cm; 18 desembre 1920: 9 cm; 13 gene
- Page 44 and 45: A partir del moment del seu màxim,
- Page 46 and 47: El mes amb més dies de cel serè
- Page 48 and 49: en el front que, al nord, formen am
- Page 50 and 51: precipitacions mitjanes oscil·len
- Page 52 and 53: temperatura mínima registrada fou
- Page 54 and 55: carreteres de Reus i València. A l
- Page 56 and 57: destruí tots els vaixells del port
- Page 58 and 59: CAPÍTOL 3. TARRAGONA EN ELS TEMPS
- Page 60 and 61: Les invasions indoeuropees Després
- Page 62 and 63: distingeix altres tipus, com el de
- Page 64 and 65: i la segona arrenca vers l’any 48
- Page 66 and 67: grec i els era mal coneguda. Les se
- Page 68 and 69: Pirineu vivien uns quants edetans,
- Page 70 and 71: els cessetans estaven fincats a les
- Page 72 and 73: primitiva que encaixava en qualsevo
- Page 74 and 75: esta revisar les troballes de moss
- Page 76 and 77: Amb tot el que hem dit no queda alt
- Page 78 and 79: Enmig del confusionisme una cosa é
- Page 80 and 81: obtinguts, si bé encara molt discu
- Page 82 and 83: Tarragona. Però ¿persistirien en
- Page 84 and 85: perquè el cas també es produeix a
- Page 86 and 87: A manera de conclusió provisional,
- Page 88 and 89: CAPÍTOL 4. LA CIUTAT ROMANA: FUNDA
- Page 90 and 91: mètodes d’investigació, no pode
- Page 94 and 95: segona guerra púnica i en la rebel
- Page 96 and 97: cònsols que li succeïren. Altrame
- Page 98 and 99: dificultats a les naus procedents d
- Page 100 and 101: classificació per grups, segons la
- Page 102 and 103: Els numismàtics, posats al servei
- Page 104 and 105: atalla d’Ilerda (any 49 a. C.), m
- Page 106 and 107: Tenim, encara, d’altres notícies
- Page 108 and 109: La capitalitat de província donà
- Page 110 and 111: no sabem en quines condicions apare
- Page 112 and 113: Aquesta conjuntura serví, encara,
- Page 114 and 115: ausetans, ceretans, edetans, gerund
- Page 116 and 117: Montà, fill de Luci (de la tribu P
- Page 118 and 119: eligió dels dominadors. Almenys, f
- Page 120 and 121: aquestes tribus tan resistents a la
- Page 122 and 123: ja havia estat proclamat emperador
- Page 124 and 125: seva vida, però la sang freda d’
- Page 126 and 127: fenícia o púnica, i coincideix am
- Page 128 and 129: fins i tot pot decantar a suposar q
- Page 130 and 131: El Cristianisme Com les altres reli
- Page 132 and 133: CAPÍTOL 6. LA CIUTAT ROMANA: DECAD
- Page 134 and 135: "curial", o persona apta per a cons
- Page 136 and 137: mesclat amb cendres i carbó 149 .
- Page 138 and 139: Hispania Tarraconem nostram ad cons
- Page 140 and 141: Teodoric I (418-451) fou relativame
- Page 142 and 143:
comarca. En tot cas, la capital de
- Page 144 and 145:
La interrupció de les vies comerci
- Page 146 and 147:
tot, no podem descartar que la corr
- Page 148 and 149:
La persistència de les rutes comer
- Page 150 and 151:
omana potser ja en el segle I i que
- Page 152 and 153:
Si la suposició de l’arqueòleg
- Page 154 and 155:
estat confirmada pel poeta Prudenci
- Page 156 and 157:
Tàrraco, seu de l'església metrop
- Page 158 and 159:
destrucció del 360 pogué retardar
- Page 160 and 161:
majoria de cristians la qual cosa e
- Page 162 and 163:
ciutats marítimes 200 . Abadal int
- Page 164 and 165:
Tarraconense, però no esmenta saqu
- Page 166 and 167:
Amb coneixements recollits de texto
- Page 168 and 169:
mercader Francesc Montserrat al jar
- Page 170 and 171:
Els descobriments diguem-ne més se
- Page 172 and 173:
indici que la ciutat primitiva eixa
- Page 174 and 175:
La Rambla de Sant Carles devia limi
- Page 176 and 177:
urbanes i per les construccions pos
- Page 178 and 179:
sense altra ajuda que la dels tract
- Page 180 and 181:
Com ja sabem, els textos de Polibi
- Page 182 and 183:
interessant de tots és Plini, el q
- Page 184 and 185:
Tàrraco com a estació marítima,
- Page 186 and 187:
Castellarnau, abrigava la dita cala
- Page 188 and 189:
Possible disposició del nucli urb
- Page 190 and 191:
Després de la pacificació de les
- Page 192 and 193:
anelles de coure, com si fossin mé
- Page 194 and 195:
Assaig d'una reconstitució topogr
- Page 196 and 197:
capitell d’aquest ordre que apare
- Page 198 and 199:
"Genio Convent.". Al Museu es conse
- Page 200 and 201:
conduïts pels aurigues, des d’on
- Page 202 and 203:
Cornelius i de Bargathes, que donar
- Page 204 and 205:
les grades a la roca. La seva orien
- Page 206 and 207:
Com en el cas del Teatre, vora el m
- Page 208 and 209:
D’elements arquitectònics o orna
- Page 210 and 211:
no era propici per a pensar en luxo
- Page 212 and 213:
me en particularitats sobre el mate
- Page 214 and 215:
apareixen en molta menys proporció
- Page 216 and 217:
IMATGES I LÀMINES Panoràmica de T
- Page 218 and 219:
Gai aspecte del litoral llevantí d
- Page 220 and 221:
Temperatures registrades a Tarragon
- Page 222 and 223:
Freqüència dels vents a Tarragona
- Page 224 and 225:
Zona on podia haver estat emplaçad
- Page 226 and 227:
Reconstrucció d'una secció de mur
- Page 228 and 229:
Làpida dedicada a l'Emperador Cara
- Page 230 and 231:
Moneda encunyada a Tàrraco, amb la
- Page 232 and 233:
Mosaic del cap de Medusa, recuperat
- Page 234 and 235:
A dalt, sarcòfag dels lleons (obra
- Page 236 and 237:
Planta de la basílica de la necrò
- Page 238 and 239:
Topografia urbana de Tàrraco en l'
- Page 240 and 241:
Topografia urbana de Tàrraco en el
- Page 242 and 243:
Planta del Fòrum (segons Serra Vil
- Page 244 and 245:
Planta de l'Amfiteatre. Segons S. V
- Page 246 and 247:
Monument funerari dels Segles II-II
- Page 248 and 249:
• —: Tres aspectos de las relac
- Page 250 and 251:
• TERRADELL, M.: Els grecs a Cata
- Page 252 and 253:
(1951), pàgs. 83 s. [Beltrán Mart
- Page 254 and 255:
(Tarragona), fasc. 26-28 (1949), p
- Page 256 and 257:
(Madrid), XXIV (1951), núms 83-84,