La ciutat: aspecte general - Tinet

CAPÍTOL 5. LA CIUTAT ROMANA:
PLENITUD (SEGLES I I II)
La República havia estat dominada per les lluites socials
entre patricis i plebeus. Els primers, protegits per l’Estat
que controlaven, es dividien en senadors i cavallers, i
monopolitzaven, respectivament, la riquesa agrària i la
dels negocis.
La fi de la República sobrevingué per l’aliança dels
plebeus - burgesos i proletaris - contra els patricis. Així,
l’Imperi inaugurat per August fou l’expressió de la
victòria de les classes mitjana i inferior, sostingudes per
l’exèrcit. De la nova situació se n’aprofità especialment la
burgesia, que acabà per esdevenir la columna vertebral de
l’Imperi. La culminació d’aquest procés menà,
políticament, a la monarquia liberal dels Antonins.
La burgesia, amb la seguretat que li donaren la
consolidació de l‘Imperi i el règim de llibertat comercial,
es llançà a un actiu comerç interprovincial que originà,
entre altres efectes, una gran prosperitat urbana a totes
les províncies imperials. Per consegüent, sota el govern
d’oligarquies burgeses, les ciutats provincianes, alhora
que s’enriquien, transformaven llur fesomia amb
constants millores dels serveis públics. La burgesia
ajudava generosa i sense coacció a sufragar les despeses
de l’embelliment de la seva ciutat i a la creació i al
sosteniment de les institucions socials i religioses.
111