La ciutat: aspecte general - Tinet

El comportament dels tarragonins en la campanya de
Cèsar podria interpretar-se com un resultat de llurs
simpaties polítiques. En efecte: el mateix Cèsar diu que
quan sortí del mal pas en què es trobava, prop d’Ilerda,
gairebé assetjat pels pompeians Afrani i Petreu, rebé
ajuda dels d’Osca i Calagurris, "hos Tarraconenses et
Iacetani et Ausetani" 109 (any 49 a. C.). Doncs bé: l’examen
d’aquesta notícia ens inclina a suposar que, a l’arribada
de Cèsar, la ciutat de Tàrraco era administrada per
addictes al partit de Pompeu, més per força que no de
grat; però aixi que Cèsar millorà la seva situació, els
tarragonins substituïren, en l’administració de llur ciutat,
els pompeians per demòcrates. ¿Fou un canvi pacífic o
violent? No ho sabem, pero tenim un argument a favor
del suposat canvi: un fragment de làpida amb una
inscripció dedicada a Pompeu i aprofitada per a gravar-hi
una nova dedicatòria a la part posterior; testimoniatge
arqueològic que ha d’ésser acollit, però, amb algunes
reserves perquè, mentre sabem que la segona inscripció
fou gravada posteriorment a l’any 44, desconeixem quan
ho fou la primera inscripció 110 .
L'organització administrativa provincial
D’ençà que Tàrraco esdevingué una gran base militar, la
més important del nord-est hispànic, estava predestinada
a esdevenir un centre administratiu de consideració, una
capital de província. Amb tot, l’any 197, en dividir
Hispània en dues províncies, els romans conferiren a
Cartagena la capitalitat de la Citerior; però més tard la
compartí amb Tàrraco, i, a la fi, aquesta la substituí.
109 Cèsar, De bello gallico, I, 60, 1.
110 Beltrán Martinez, Inscripción Pompeyo.
107