La ciutat: aspecte general - Tinet

congregació periòdica de l’aristocràcia provinciana, dels
petits oligarques locals que acaparaven els càrrecs
polítics, administratius i religiosos de la vasta
Tarraconense.
Pensem en això, i comprendrem la missió romanitzadora
de Tàrraco. La colònia no era solament un port
transbordador de mercaderies, sinó també de cultura.
Llengua, arts, dret, costums, religió: tot s’exportava de
Tàrraco a l’interior de la Península. Servia aquesta causa
tota la societat tarragonina, de la qual parlarem tot
seguit; i també la seva monumentalitat, modesta, si la
comparem amb la de les grans urbs de l’Imperi, però
suficient per a impressionar la gent del país que, com el
poeta, devien aplicar-li el qualificatiu d’"opulentissima".
L’estructura administrativa de Tàrraco era com la de les
altres ciutats provincials que gaudien del dret roma. Les
assemblees populars o comicis elegien els magistrats
municipals, d'entre els quals els més importants eren: els
duumvirs, que tenien cura d’administrar la justícia, de la
censura dels costums, del comandament militar, i
presidien els comicis i el consells o senat municipal; els
edils, a qui era confiada la conservació de les vies
públiques i els edificis comunals, el proveïment de blat, la
policia de mercats, la celebració dels jocs públics i el
manteniment de l’ordre; i els qüestors, que entenien en
l’administració de les finances municipals. Aquests
càrrecs eren renovables anualment.
El Consell o Senat municipal ("cúria") constituïa un cos
deliberant, format pels decurions.
L’epigrafia de Tàrraco ens ha llegat un bon nombre de
noms d’aquests ciutadans que dedicaren part de la vida a
administrar la ciutat. Entre altres recordem Luci Numisi
115