La ciutat: aspecte general - Tinet

hispàniques. Gaudí de fama extraordinaria i es relaciona
amb tots els problemes que planteja el culte a August, en
cara no resolts satisfactòriament.
De les monedes commemoratives, se’n coneixen diversos
tipus. En un d’ells, a l’anvers, apareix l’ara, per a
sacrificar-hi en honor a l’emperador, amb una palma,
imatge que respon a l'anècdota explicada per Quintilià,
segons la qual els tarragonins mostraren a August el
naixement de la palma com un prodigi; però l’emperador,
irònicament, va respondre’ls: "Es coneix que no hi heu
sacrificat gaires vegades" - a l’ara -, "si, com dieu, hi ha
crescut una palma" 121 .
Les altres divinitats de la religió romana també tenien
una nodrida representació a Tàrraco. Els testimonis
arqueològics permeten d’assegurar que hom retia culte a
Mart, Venus, Minerva, Mercuri, Juno, Neptú, a la
Concordia, al Geni de la ciutat i, no cal dir, a Júpiter.
Creiem que és perfectament previsible que en una ciutat
com la capital de la Hispània Citerior, romana de cap a
peus, les divinitats adoptades per la metròpolis hi fossin
representades en llur totalitat.
Participació a la política imperial.
Els emperadors i Tàrraco
L'estada d'August
August vingué a Hispània amb el fi polític d’accelerar-ne
la romanització amb la subjecció de les tribus càntabres i
asturs. Dirigí personalment la primera campanya contra
121 Quintilià, VI, 3, 77.
119