La ciutat: aspecte general - Tinet

Així aparegueren a tota la zona ibèrica hispana les sèries
monetals del tipus del genet amb llegendes ibèriques. A la
zona costanera, l’as (unitat monetària) presenta a l’anvers
una testa baronívola imberbe o barbuda, i al revers un
genet amb una palma. Els més antics són de mida gran i
pertanyen a seques catalanes. Després, quan ja s’havien
encunyat algunes series de bronze, foren posats en
circulació els denaris i quinaris d’argent que presenten, al
revers, un genet amb un ram a l’espatlla conduint un altre
cavall.
Entre les monedes del grup del genet amb palma figuren
les de Kese o Kesse, de les quals n’han estat trobades
grans quantitats dins l’àrea de Tàrraco, i per aquesta i
altres coincidències, s’admet que foren encunyades en
aquesta ciutat 48 .
Com sigui que, per altra part, en Plini i en Ptolomeu
apareixen els cessetans com una tribu ibèrica que ocupa
les comarques meridionals del Principat, hom no ha
dubtat a establir l’equació Kese /Kesse = Tàrakon /
Tàrraco, i al mateix temps ha establert la hipòtesi de la
superposició de dos elements ètnics representats per cada
un dels dos topònims: un de més antic, de nomenclatura
desconeguda, el de Taràkon, i el cessetà, de Kesse, més
modern.
Les troballes arqueològiques
Quan el grau de noblesa d’una ciutat és mesurava per la
seva antiguitat, Tarragona presentava el testimoni de la
seva muralla megalítica com a prova d’una llunyana
naixença. Aparentment, l’obra és d’una factura tan
48 Sobre les característiques de les monedes de Kese o Kesse veg. Beltrán
Martínez, Cronología de la época ibérica según las monedas e inscripciones
(Cartagena 1951), id., Curso de numismática I, 315 ss.; Mateu, Cecas, 39-77.
71