La ciutat: aspecte general - Tinet

Els descobriments diguem-ne més sensacionals foren els
de la Pedrera
A totes les zones excavades Hernández observà
l’existència de quatre nivells estratigràfics que
corresponen a les cultures neolítica, etrusca, grega i
romana. Com veurem més endavant, aquest arqueòleg
desconeixia l’autèntica filiació cultural de la ceràmica i de
determinats elements arquitectònics i ornamentals que
descobrí; però això era comú a tots els arqueòlegs de
l’època. En realitat, la ceràmica - i ens referim
concretament a la ceràmica perquè és el material més ben
estudiat - que trobà en els seus nivells estratigràfics, era
simplement ibèrica, campaniana i "terra sigillata". De
tota manera, les seves observacions en la qüestió dels
nivells seran d’una gran utilitat quan les replantejarem a
la llum de l’estat actual de la problemàtica.
Unes excavacions practicades l’any 1887 a menys de cent
metres al sud-est del Fòrum -que encara s’havia de
descobrir-, serviren a Hernández Sanahuja per a situar
unes termes i un gimnàs, entre d’altres edificis 214 . A prop,
damunt mateix del port, descobrí el Teatre. Una mica
més al nord, al carrer del Governador González, en el
tram comprès entre els de la Unió i de Fortuny, col·locà el
temple dedicat al Geni Tutelar de la ciutat. A la zona de la
Pedrera, un barri comercial i residencial.
De la ciutat alta o monumental, Hernández ens en dóna
una versió topogràfica basada en la de Pons d’Icart, per
bé que notablement modificada. Reduí l’àrea de l’Arx, que
centrà al Palau de l’Arquebisbe, per deixar un espai lliure
destinat als temples de Júpiter Ammon i d’August. E1
primer devia ésser situat al lloc que ocupa la Catedral, i el
214 Hernández, Historia, I, 2ª part., ap. 37; id., Pretorio, 94; id. Gymnasio.
170