La ciutat: aspecte general - Tinet

en aquesta terrassa mitjana hi havia un gran fòrum i un
gran palau construït per August, se sosté més per
tendència dels autors a copiar-se els uns dels altres, que
no pas per una interpretació dels escassos testimonis amb
sentit comú. En el cas del fòrum, ¿és possible de pensar
en un edifici d’uns 42.600 m 2 per a una ciutat de segon
ordre com Tàrraco? I després del descobriment d’un
veritable fòrum, d’unes dimensions molt més modestes,
en una altra zona urbana, ¿per què s’ha insistit, àdhuc per
especialistes en aquell gran Fòrum que, fora de la
fantasia, no té altre testimoni en què recolzar-se? I què no
direm del gran palau d’August? Com en el cas del Fòrum,
no hi ha una sola referència literària o arqueològica que
en precisi l’emplaçament. Per cert que actualment hom
estudia uns nivells estratigràfics situats a l’interior de la
torre anomenada Pretori, i sembla que els més pregons
no són anteriors al segle II, a l’època d’Hadrià.
La tercera terrassa era ocupada totalment pel Circ. Les
seves mides interiors eren 340 x 75 metres, i les exteriors,
360 x 110. Tenia, doncs, una forma rectangular molt
allargada, i estava limitada, aproximadament, a la part
sud per les façanes de les cases de la part nord de la
Rambla Vella, a la part oest pel carrer de la Diputació, al
nord pels carrers dels Ferrers i l’Enrajolat, i a l’est pel
carrer de Sant Hermenegild.
La planta i les seccions del Circ han estat publicades pel
P. Flórez i Hernández Sanahuja 249 . Segons aquest darrer,
la porta "triumphalis" era on s’obre actualment el carrer
del Portalet; la porta "ostia", lloc d’entrada dels carros
249 Flórez, Esp. sagr., XXIV, 223 ss; Hernández, Historia, I, 2ª part, Ap.,
pàg. 5; El Circo Máximo, "Bol. Arqueológico" (Tarragona), fascs. 37-40
(1952), pàgs. 42-48. Quant a la cronologia, veg. E. Hübner, La arqueologia
española (Barcelona 1888), 250.
199