La ciutat: aspecte general - Tinet

atalla d’Ilerda (any 49 a. C.), menava un exèrcit de
25.000 romans i 15.000 indígenes 98 .
Aquestes xifres demostren abastament que els romans
enviaven a la Hispània Citerior exèrcits cada vegada més
nombrosos, bona part dels quals desembarcaven a
Tàrraco, des d’on es traslladaven als camps de batalla o a
una ulterior destinació. A vegades, després de les
campanyes estivals, unitats de l’exèrcit retornaven a
Tàrraco a hivernar.
Entorn dels soldats pul·lulava un bon nombre de gent
parasitària que formava part de la població tarragonina
d’aquella època. Apià diu de l’exèrcit que l’any 134
Escipió Emilià trobà acampat, segons sembla, prop de
Tàrraco: "Així que fou arribat, [Escipió] expulsà tots els
mercaders, prostitutes, endevins i màgics que vivien dels
soldats desmoralitzats per tantes derrotes... A més, donà
ordre de vendre tots els carros i aparells innecessaris i
tots els animals de càrrega, llevat els imprescindibles" 99 .
Poliè corrobora aquesta situació 100 .
Els exèrcits eren llicenciats o renovats cada sis o vuit
anys. La major part dels veterans tornaven a llur país,
però un bon nombre restaven al país conquerit, lligats per
interessos o afectes. Aquell C. Catoni Tarracone que ens
dóna a conèixer Ciceró sembla ésser el cònsol relegat
l’any 114 que marxà a Tàrraco per les relacions que hi
tenia, pervingudes del seu parent Cató el Censor, el qui va
esclafar la rebel·lió de l’any 195 101 .
98 Ibid., V, 18.
99 Ibid., IV, 63.
100 Ibid., IV, 67.
101 Ibid., V, 18.
104