La ciutat: aspecte general - Tinet

Tàrraco, seu de l'església metropolitana
de la Tarraconense
Després de sant Fructuós passa més d’un segle abans no
ens arribi el nom d’un nou bisbe de l’Església de Tàrraco.
La notícia és de l’any 384, i ens posa en contacte amb el
bisbe Himeri, a causa d’un afer que assenyala la
preponderància de l’Església tarragonina sobre les altres
de la província. És aquest: l’any 384, darrer del papat de
sant Damas, el bisbe Himeri consultà al pontífex quina
posició havia d’adoptar en relació amb algunes
modificacions, tant en l’aplicació d’algun sagrament, com
en la disciplina del clericat, introduïdes per l’Església
romana. Sant Cirici, successor de sant Damas, li aclarí els
dubtes i li manà que comuniqués les resolucions
pontifícies als bisbes de la seva província i als de la
Cartaginense, de la Bètica, de la Lusitània i de la Galaica.
Doncs bé; com ja féu notar el pare Flórez, la forma en què
és redactat el document posa en evidència el caràcter
metropolità que tenia l’Església de Tàrraco. És el seu
prelat qui, en nom de la província, consulta el papa, i qui
rep d’aquest la decretal perquè, en nom seu, la comuniqui
als prelats de totes les províncies hispàniques 193 .
Per una altra decretal de l’any 465 coneixem un nou bisbe
tarragoní, Ascani. I de nou queda confirmada la seva
autoritat metropolitana. Aquesta vegada es tractava de
reduir un cas de cismatisme promogut per Silvà, bisbe de
Calahorra, que s’havia excedit en l’elecció de bisbes en no
comptar ni amb les necessitats ni amb el consentiment
dels feligresos; també era acusat d’usurpar l’autoritat del
metropolità, ja que tampoc no el consultava en el
nomenament dels bisbes. D’altra banda, no deixa de
193 Flórez, Esp, sagr., 35.
156