La ciutat: aspecte general - Tinet

l’establiment de la responsabilitat personal dels curials en
els repartiments i recaptacions d’impostos, per les
repercussions socials que tingué. S’esdevingué que els
responsables, part integrant de les classes acomodades,
per afavorir-se ells mateixos, feren recaure el pes dels
impostos sobre les classes modestes. Al segle IV, per
tallar aquesta mena d’abusos, hom creà un nou magistrat
municipal anomenat defensor de la ciutat ("defensor
civitatis, plebis vel loci"), la missió del qual era de
defensar la plebs i els curials dels jutges i oficials públics.
Les revoltes militars
L’entrada d’elevats contingents provincials i de bàrbars a
l’exèrcit, l’havia transformat, de manera que no
conservava res d’aquella missió romanitzadora que havia
tingut en els segles d’expansió i esplendor de l’Imperi,
quan era format essencialment per ciutadans romans. Per
aquesta causa les lluites constants entre els diversos
exèrcits romans capitanejats per aspirants a emperador o
a governador d’una vasta província, alhora que
contribuïen a debilitar les febles estructures imperials,
posaven extenses regions en contacte amb nous elements
barbaritzants.
No coneixem cap revolta militar que tingués per escenari
Tàrraco; però sembla que Constant, el fill de Constantí
proclamat emperador d’Occident, després d’ésser vençut
a la Gàl·lia per un dels seus lloctinents que s’havia
revoltat contra ell, fou mort quan intentava de refugiar-se
a Hispània l’any 350, i el cadàver possiblement fou portat
i enterrat a la vil·la romana de Centcelles, a cinc
quilometres de Tàrraco 163 .
163 Schlunk-Hauschild, Centcelles, 67.
143