La ciutat: aspecte general - Tinet

als límits del terme, on desemboca un petit torrent
procedent de la Budellera.
A les arenes seques es desenrotllen un bon nombre de
plantes arenícoles, halòfiles unes, i xeròfiles d’altres. Als
terrenys humits propers a la platja creixen plantes de
tipus halòfil o hidròfil; segons el grau de salinitat de la
terra. On les arenes s’han consolidat s’estenen
infiltracions de vegetació de prat, així que van perdent les
condicions salines.
A les platges menys freqüentades - alguns sectors de la
Llarga i de la del riu Clar, es veuen espècies de les més
típiques que no manquen a cap platja, com el rave marí
(Cakile maritima Scop.) i les seves companyes més
constants, el violer marí (Matthiola sinuata R. Br.),
Medicago marina L., el panical marí (Eryngium
maritimum L.), la campaneta de mar (Convolvulus
soldanella L.), Euphorbia paralias, Euphorbia peplis L.,
el passacamins marí (Polygonum maritimum L.),
Cyperus schoenoides Gris, el borró (Ammophila
arenaria L.) i la barrella (Salsola kali L.).
La població de les arenes soltes és discontínua. Les
plantes que hi creixen es mantenen distants les unes de
les altres i formen a la platja del Riu Clar (com
Euphorbia paralias L.) petites colònies, separades entre
elles. A la platja Llarga una associació subespontània de
bàlsam (Mesembrianthemum acinaciforme L.) i Aloe
umbelata DC constitueix, a l’arena seca, una petita clapa
paraclímax.
Als terrenys pantanosos es desenvolupa una vegetació
adequada a un sòl on no penetra l’aire, i d’una marcada
reacció àcida. Les espècies més freqüents que s’hi troben
són: la litra (Lythrum salicaria L.), l’herba de gat
27