La ciutat: aspecte general - Tinet

etirada de les forces romanes i visigodes comandades pel
mestre de milícies imperial Castí, després d’una derrota
soferta a les mans dels vàndals, diu: "Ad Tarraconam
victus affugit" 182 , i no cal forçar gaire la imaginació per a
entendre que les malmeses forces de Castí es refugiaren a
Tàrraco per tal com era un lloc segur, en bones
condicions per a acollir-hi unitats militars, pel fet d’ésser
una plaça forta. Altrament, com veurem, la idea de
fortalesa militar és la que domina en tots els escriptors
del Baix Imperi que donen alguna notícia de Tàrraco.
Tots aquests signes, per bé que no massa explícits,
decanten a creure que la contracció demogràfica fou, a la
nostra ciutat un procés evolutiu que s’allargà des de
mitjan segle III fins a la seva fi. No sabem quin fou el
mecanisme d’aquesta contracció, però Serra i Vilaró, en
encarar-se amb el nombre d’enterraments de la
necròpolis de Sant Fructuós suposà que entre el 400 i el
476 la població de Tàrraco havia d’ésser molt reduïda 183 .
Expansió del cristianisme
Els màrtirs sant Fructuós, Auguri i Eulogi
L’any 257 els emperadors Valerià i Gal·liè ordenaren una
persecució contra els cristians, dirigida especialment
envers els directors de la nova religió. Víctimes d’aquesta
persecució foren el bisbe de Tàrraco, Fructuós, i els seus
diaques Auguri i Eulogi condemnats a morir a la foguera
pel cònsol Emilià, el dia 21 de gener de l’expressat any
257. Les actes del martiri, l’autenticitat de les quals ha
182 Flórez, Esp. sagr., XXIV, 99.
183 Serra i Vilaró, Fructuós, Auguri, 91.
153