La ciutat: aspecte general - Tinet

Teodoric I (418-451) fou relativament lleial a aquest
pacte, i, a causa d’això, Tàrraco gaudí de cinquanta anys
de pau, veritable oasi enmig de la tan gran tempesta
provocada per constants moviments humans.
La inestabilitat social
Per posar en relleu alguns aspectes de la subversió social
que s’estengué entre l’element indígena i una bona part
de la societat romana provincial, ens referirem a la
revolta dels bagaudes, que afectà de ple les comarques de
la vall de l’Ebre, tan vinculades a Tàrraco
Reberen el nom de bagaudes els camperols que,
exasperats per les exaccions que els imposava
l’administració imperial, es revoltaren contra les
autoritats romanes. Els focus més forts de la revolta foren
la vall de l’Ebre i, a l’altra banda del Pirineu, el mitjorn de
la Gal·lia; però amb menys intensitat es propaga també
per diverses comarques catalanes.
El monjo Salvià, de Lerins, en De gubernatione Dei, dóna
bona informació sobre els descontents que amb el nom de
bagaudes s’aprestaren a lluitar contra l’ordre social i
polític de la Gàl·lia i de la Tarraconense, en vies de
descomposició. Diu: "Molts hispans i no pocs gals, i, en
una paraula, tots els que Roma aparta del seu costat amb
les seves maldats, mentre d’una part avorreixen el domini
dels bàrbars, de l’altra es veuen en la necessitat de
confondre’s amb ells. Em refereixo a tants d’infeliços als
quals els governadors i jutges han pres els béns, la
llibertat i les vides, i els han obligats forçosament a
prendre l’odiós nom de bagauda, en lloc del de romà que
abans tenien." 160 "Molts romans es passen als gots, als
160 Salvià, De gobernatione Dei (ed. Baluze), V. 108.
140