La ciutat: aspecte general - Tinet

perímetre de la muralla que ens dóna Pons d’Icart
coincideix perfectament amb aquesta notícia d’Estrabó:
"...sense que la seva població" - de Tàrraco -" sigui menor
que la de Cartagena..." 237 , per tal com Cartago Nova, en
temps de Polibi, tenia un perímetre de 20 estadis que
vénen a suposar uns 3.680 metres 238 .
De tota manera, Estrabó només confirma la magnitud del
perímetre de la muralla, sense dir quina necessitat tenien
els Escipions d’un recinte fortificat de tanta extensió. Un
bon camí per a aproximar-nos a la solució del problema
seria de relacionar les 40 Ha que tancava la muralla amb
la població que s’hi havia d’encabir, i d'això ja n’hem
donat una idea en un dels capítols precedents perquè
calgui ara insistir-hi de nou. Només recordarem que el
gros dels exèrcits romans del segle III a. C. era format per
deu o dotze mil homes, la qual cosa permet de calcular
que en el moment més favorable, la base de
desembarcament dels exèrcits devia ultrapassar els vint
mil habitants. Aquesta suposició justificaria plenament la
necessitat d’un recinte emmurallat de quatre quilòmetres
de longitud.
Des del punt de vista urbà, el que convé de remarcar és
que els fundadors de la ciutat sacrificaren les solucions
urbanístiques tradicionals a les necessitats militars. En
d’altres mots: el traçat de la muralla determinà la forma
de la futura urbs, la qual cosa demostra abastament la
influència decisiva que aquest fet tingué en l’estructura
urbana de Tàrraco.
237 Estrabó, III, 4, 7.
238 Polibi, X, 11, 4.
187