La ciutat: aspecte general - Tinet

als seus quefers ceràmica campaniana pròpia dels segles
III al I a. C. Hernández assegurà que, a Tarragona, trobà
pertot un nivell en què la ceràmica grisa decorada amb
palmetes -campaniana, que ell creia etrusca- era
l’element típic 240 . Aquesta generalització indica que en
trobà en abundància i en llocs distants; però on podem
dir que tingué un caràcter persistent fou a la Pedrera del
Port i a l’àrea del Fòrum. En aquesta fins i tot foren
trobades restes d’edificacions d’aquesta època, de tipus
molt pobre, que recorden les que a Hernández li semblà
veure en el nivell campanià.
Davant aquests testimonis arqueològics cal admetre que
en els primers segles de la dominació romana, una àmplia
zona urbana s’estenia vora el port, la qual cosa coincideix
amb la visió marítima de la ciutat que, d’aquesta època,
mostren els textos clàssics.
També és versemblant que a la part alta del tossal
-podríem dir a l’acròpolis-, els primers romans hi
col·loquessin la tríade de déus integrada per Júpiter,
Juno i Minerva i diverses dependències oficials,
especialment militars. És difícil d’imaginar que es tractés
d’edificis monumentals; encaixarien millor amb el temps
de les guerres púniques unes construccions lleugeres de
pedra, fang i fusta.
Entre l’acròpolis i la zona portuària queda un gran espai:
¿no podia ésser destinat a casernes de les legions? Vuit o
deu mil homes amb els corresponents cavalls hivernaven
regularment a la nostra ciutat, i cal suposar que vivien en
casernes separades de la població civil (zona portuària) i
del conjunt d’edificis oficials.
240 Sánchez Real, Recinto, 3.
189