La ciutat: aspecte general - Tinet

More documents

Recommendations

Info

no sabem en quines condicions aparegué. De moment, doncs, l’estat actual de la qüestió només permet d’afirmar que la població indígena conserva la seva personalitat, amb seguretat, fins a mitjans del segle I a.C. Una cosa és certa: que la nova colònia, com totes les ciutats de l’Imperi, vivia una vida cada vegada més pròspera i es preparava per a assolir ràpidament la més gran esplendor de la seva història. 110
CAPÍTOL 5. LA CIUTAT ROMANA: PLENITUD (SEGLES I I II) La República havia estat dominada per les lluites socials entre patricis i plebeus. Els primers, protegits per l’Estat que controlaven, es dividien en senadors i cavallers, i monopolitzaven, respectivament, la riquesa agrària i la dels negocis. La fi de la República sobrevingué per l’aliança dels plebeus - burgesos i proletaris - contra els patricis. Així, l’Imperi inaugurat per August fou l’expressió de la victòria de les classes mitjana i inferior, sostingudes per l’exèrcit. De la nova situació se n’aprofità especialment la burgesia, que acabà per esdevenir la columna vertebral de l’Imperi. La culminació d’aquest procés menà, políticament, a la monarquia liberal dels Antonins. La burgesia, amb la seguretat que li donaren la consolidació de l‘Imperi i el règim de llibertat comercial, es llançà a un actiu comerç interprovincial que originà, entre altres efectes, una gran prosperitat urbana a totes les províncies imperials. Per consegüent, sota el govern d’oligarquies burgeses, les ciutats provincianes, alhora que s’enriquien, transformaven llur fesomia amb constants millores dels serveis públics. La burgesia ajudava generosa i sense coacció a sufragar les despeses de l’embelliment de la seva ciutat i a la creació i al sosteniment de les institucions socials i religioses. 111
Page 2 and 3:
Josep Maria Recasens i Comes La ciu
Page 4 and 5:
Índex Pòrtic.....................
Page 6 and 7:
Capítol 5. La ciutat romana: Pleni
Page 8 and 9:
PÒRTIC La cultura uneix les genera
Page 10 and 11:
intentar-la coratjosament; i heus-n
Page 12 and 13:
altura mitjana de 800 m, el Bloc de
Page 14 and 15:
Altrament, a la zona costanera del
Page 16 and 17:
La zona montuosa comença a elevar-
Page 18 and 19:
Estratigrafia i tectònica del terr
Page 20 and 21:
El Terciari és representat pel niv
Page 22 and 23:
Els mantells de sedimentació més
Page 24 and 25:
zona elevada i els mateixos vessant
Page 26 and 27:
Qualsevol de les garrigues del term
Page 28 and 29:
(Pulicaria dysentérica Gaertn.), e
Page 30 and 31:
denominada "fetge de gat", d’una
Page 32 and 33:
i comercial; la portuària, comerci
Page 34 and 35:
passa dels 7000 habitants. El nucli
Page 36 and 37:
i de Lleida, camins naturals que me
Page 38 and 39:
encarregats del funcionament de l
Page 40 and 41:
Les temperatures mitjanes estaciona
Page 42 and 43:
cm; 18 desembre 1920: 9 cm; 13 gene
Page 44 and 45:
A partir del moment del seu màxim,
Page 46 and 47:
El mes amb més dies de cel serè
Page 48 and 49:
en el front que, al nord, formen am
Page 50 and 51:
precipitacions mitjanes oscil·len
Page 52 and 53:
temperatura mínima registrada fou
Page 54 and 55:
carreteres de Reus i València. A l
Page 56 and 57:
destruí tots els vaixells del port
Page 58 and 59:
CAPÍTOL 3. TARRAGONA EN ELS TEMPS
Page 60 and 61: Les invasions indoeuropees Després
Page 62 and 63: distingeix altres tipus, com el de
Page 64 and 65: i la segona arrenca vers l’any 48
Page 66 and 67: grec i els era mal coneguda. Les se
Page 68 and 69: Pirineu vivien uns quants edetans,
Page 70 and 71: els cessetans estaven fincats a les
Page 72 and 73: primitiva que encaixava en qualsevo
Page 74 and 75: esta revisar les troballes de moss
Page 76 and 77: Amb tot el que hem dit no queda alt
Page 78 and 79: Enmig del confusionisme una cosa é
Page 80 and 81: obtinguts, si bé encara molt discu
Page 82 and 83: Tarragona. Però ¿persistirien en
Page 84 and 85: perquè el cas també es produeix a
Page 86 and 87: A manera de conclusió provisional,
Page 88 and 89: CAPÍTOL 4. LA CIUTAT ROMANA: FUNDA
Page 90 and 91: mètodes d’investigació, no pode
Page 92 and 93: Cissis 73 . Quan Asdrúbal, que hav
Page 94 and 95: segona guerra púnica i en la rebel
Page 96 and 97: cònsols que li succeïren. Altrame
Page 98 and 99: dificultats a les naus procedents d
Page 100 and 101: classificació per grups, segons la
Page 102 and 103: Els numismàtics, posats al servei
Page 104 and 105: atalla d’Ilerda (any 49 a. C.), m
Page 106 and 107: Tenim, encara, d’altres notícies
Page 108 and 109: La capitalitat de província donà
Page 112 and 113: Aquesta conjuntura serví, encara,
Page 114 and 115: ausetans, ceretans, edetans, gerund
Page 116 and 117: Montà, fill de Luci (de la tribu P
Page 118 and 119: eligió dels dominadors. Almenys, f
Page 120 and 121: aquestes tribus tan resistents a la
Page 122 and 123: ja havia estat proclamat emperador
Page 124 and 125: seva vida, però la sang freda d’
Page 126 and 127: fenícia o púnica, i coincideix am
Page 128 and 129: fins i tot pot decantar a suposar q
Page 130 and 131: El Cristianisme Com les altres reli
Page 132 and 133: CAPÍTOL 6. LA CIUTAT ROMANA: DECAD
Page 134 and 135: "curial", o persona apta per a cons
Page 136 and 137: mesclat amb cendres i carbó 149 .
Page 138 and 139: Hispania Tarraconem nostram ad cons
Page 140 and 141: Teodoric I (418-451) fou relativame
Page 142 and 143: comarca. En tot cas, la capital de
Page 144 and 145: La interrupció de les vies comerci
Page 146 and 147: tot, no podem descartar que la corr
Page 148 and 149: La persistència de les rutes comer
Page 150 and 151: omana potser ja en el segle I i que
Page 152 and 153: Si la suposició de l’arqueòleg
Page 154 and 155: estat confirmada pel poeta Prudenci
Page 156 and 157: Tàrraco, seu de l'església metrop
Page 158 and 159: destrucció del 360 pogué retardar
Page 160 and 161:
majoria de cristians la qual cosa e
Page 162 and 163:
ciutats marítimes 200 . Abadal int
Page 164 and 165:
Tarraconense, però no esmenta saqu
Page 166 and 167:
Amb coneixements recollits de texto
Page 168 and 169:
mercader Francesc Montserrat al jar
Page 170 and 171:
Els descobriments diguem-ne més se
Page 172 and 173:
indici que la ciutat primitiva eixa
Page 174 and 175:
La Rambla de Sant Carles devia limi
Page 176 and 177:
urbanes i per les construccions pos
Page 178 and 179:
sense altra ajuda que la dels tract
Page 180 and 181:
Com ja sabem, els textos de Polibi
Page 182 and 183:
interessant de tots és Plini, el q
Page 184 and 185:
Tàrraco com a estació marítima,
Page 186 and 187:
Castellarnau, abrigava la dita cala
Page 188 and 189:
Possible disposició del nucli urb
Page 190 and 191:
Després de la pacificació de les
Page 192 and 193:
anelles de coure, com si fossin mé
Page 194 and 195:
Assaig d'una reconstitució topogr
Page 196 and 197:
capitell d’aquest ordre que apare
Page 198 and 199:
"Genio Convent.". Al Museu es conse
Page 200 and 201:
conduïts pels aurigues, des d’on
Page 202 and 203:
Cornelius i de Bargathes, que donar
Page 204 and 205:
les grades a la roca. La seva orien
Page 206 and 207:
Com en el cas del Teatre, vora el m
Page 208 and 209:
D’elements arquitectònics o orna
Page 210 and 211:
no era propici per a pensar en luxo
Page 212 and 213:
me en particularitats sobre el mate
Page 214 and 215:
apareixen en molta menys proporció
Page 216 and 217:
IMATGES I LÀMINES Panoràmica de T
Page 218 and 219:
Gai aspecte del litoral llevantí d
Page 220 and 221:
Temperatures registrades a Tarragon
Page 222 and 223:
Freqüència dels vents a Tarragona
Page 224 and 225:
Zona on podia haver estat emplaçad
Page 226 and 227:
Reconstrucció d'una secció de mur
Page 228 and 229:
Làpida dedicada a l'Emperador Cara
Page 230 and 231:
Moneda encunyada a Tàrraco, amb la
Page 232 and 233:
Mosaic del cap de Medusa, recuperat
Page 234 and 235:
A dalt, sarcòfag dels lleons (obra
Page 236 and 237:
Planta de la basílica de la necrò
Page 238 and 239:
Topografia urbana de Tàrraco en l'
Page 240 and 241:
Topografia urbana de Tàrraco en el
Page 242 and 243:
Planta del Fòrum (segons Serra Vil
Page 244 and 245:
Planta de l'Amfiteatre. Segons S. V
Page 246 and 247:
Monument funerari dels Segles II-II
Page 248 and 249:
• —: Tres aspectos de las relac
Page 250 and 251:
• TERRADELL, M.: Els grecs a Cata
Page 252 and 253:
(1951), pàgs. 83 s. [Beltrán Mart
Page 254 and 255:
(Tarragona), fasc. 26-28 (1949), p
Page 256 and 257:
(Madrid), XXIV (1951), núms 83-84,
show all

La ciutat: aspecte general - Tinet

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?